Poble ocupat

Un relat de: ones i vent

Poble ocupat,
el pare s' en surt molt bé
fent tractes,
el cusi beu alcohol,
ja no son les mateixes creences.

Ara son unes altres
i un altre moral,
un altre llenguatge,
que no em surt del cor,
uns altres valors,
que ja no son l'amor.

Comentaris

  • Poble[Ofensiu]
    George Brown | 30-04-2005

    Tot canviem, el món ja no és com era... i suposo que ens hem d'acostumar a viure en aquest, i adaptar-lo a les nostres creences.
    Que el valor principal sigui l'amor, és molt idíl·lic, i fins i tot diria que molt desitjable, però encara que no sigui el valor principal que fa moure el món, l'hem de mantenir com a part principal dels nostres fets i accions.
    M'ha agradat molt la forma que has utilitzat per, en la primera estrofa, introduir el que vols dir, tot utilitzat unes accions quotidianes i amb les que tothom es pot sentir identificat, per en la segona estrofa expressar clarament el perquè d'aquest poema, la inconformitat amb el camí que està prenen la societat.
    Un poema curtet (com a mi m'agraden) amb un missatge clar, m'ha agradat molt, felicitats!

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Foto de perfil de ones i vent

ones i vent

22 Relats

64 Comentaris

31524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Ara ja fa molts anys, que estic aquí.
Soc Suïssa i m'agrada el català.
Es un amor des de fa molts anys. Hi anava a classe a la universitat de Basilea, sense saber que algun dia ho feria servir per viure el cada dia, o fins i tot per escriure una poesia. En tot cas perdoneu les meves faltes
gramaticals o d'expressió.