PLOC, PLOC

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Ploc, ploc…

Sonen les gotes a les finestres.
La llum és suau i tènue,
d’un gris de pel•lícula antiga.
L’aire nou, fresc, lleuger.

Ploc ploc…

Truca la pluja a la porta;
em convida a sortir al carrer,
a escoltar passejant amb ella
la seva veu dolça i cadenciosa
xiuxiuejant en trobar la vorera.

Ploc, ploc...

Avui, tímid, el sol s’amaga
rere el seu grisenc vestit de núvols,
per a permetre que la vida floreixi
i , de nou, reneixin els cargols
del seu llarg somni reclòs.

Ploc, ploc...

Repicant al paraigües em diu:
“Deixa’m que et refresqui la cara,
que els meus dits humits la recorrin
i que la pell calenta em senti
emportar-me neguits i buidors."

Ploc, ploc...

"Olora el meu dolç perfum.
Omple’t el cor amb les flaires
de l’herba mullada; l’asfalt humit;
de pi regalimant-me per les agulles;
de la teva roba amarada de mi i de tu."

Ploc, ploc...

Totes aquestes meravelles canviaria
per a sentir la pluja rere els vidres,
si en aquest idíl•lic dia plujós
arraulits sota la flassada
ens abracéssim tu i jo.

Ploc, ploc...

Comentaris

  • Preciós!![Ofensiu]
    Celia Escribano | 29-04-2014 | Valoració: 10

    M’agrada l’olor a pluja i el soroll que fan les gotes d’aigua quan xoquen a qualsevol superfície. M’agraden els dies plujosos i m’agrada la manera com ens has traslladat al teu moment romàntic i alhora un pel amarg.

    Genial Jordi, com tot el que escrius

    Una abraçada

  • I plourà més[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2014 | Valoració: 10

    Abans que res, moltes felicitats, encara que amb un dia de retard! I què millor que un bon poema humit de pluja per a gaudir els sentits! Aquests dies he estat per Ribes de Freser, caminant amb sol o amb plugim. No sé pas quin dels dies és millor. Tot té el seu caràcter. Sol, calor, pluja, humitat i boira. En resum, vida a les mans. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com