Platja

Un relat de: prudenci

Em mullo els peus
A la sorra daurada
Que rep caricies.


L´ona s´esmuny
Damunt la seva escuma,
Es el seu dir.


Quin vent mes suau!
Sembla que ve de illes
On tot es lleu.


L´or va i vé.
Dessota la muntanya
Vora el gran llac.


A trenc d´aurora
Respiro la frescor
Del gran ocell.


L´estel pastor
M´enssenya els camins
Del gran amor.


El blau inmens
Es torna verd i blanc.
Els meus colors.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: