Pla de Quadrell (IV)

IV
Els avantatges de la construcció del camp de golf.


l'Ambrosi, l'alcalde, ens a tornat a reunir a l'ajuntament, per que ha vingut el representant de la constructora, per a fer-nos una oferta de compra. Desprès de les presentacions, dutes a terme per l'alcalde, el representant es disposa a parlar:
- Veïns i veïnes d'Alcacia, primerament vos parlaré dels avantatges que suposarà per al poble la construcció del camp de golf. Per començar es crearan molts llocs de treball, tants que amb l'actual població local no es podrà abastir. Per tant vindrà gent de fora per a completar les places d'ocupació. El que suposa un creixement de la demografia. Amb l'augment de població els actuals negocis augmentaran els seus beneficis, així com que en apareixeran de nous, principalment bars i tendes. L'increment poblacional, du implícit el creixement d'infants, el que pot suposar recuperar l'escola municipal.
En la sala se sent un dèbil murmuri. El representant continua:
- Bo, ara anem al que interessa. La constructora fa una oferta de compra de dotze euros per metre quadrat. Una quantitat que ens sembla adequada, i que suposa interessants beneficis als propietaris.
El Teodoro, com a representant dels afectats s'aixeca i exposa:
- Nosaltres, els afectats considerem que aquesta oferta no és satisfactòria. En una reunió varem decidir quin seria els preu òptim per a vendre i aquet no s'arrima gens en absolut.
- De quin preu estaríem parlant?.
Pregunta el de la constructora. A lo que el Teodoro li contesta:
- Nosaltres varem a cordar vint-i-cinc euros per metre.
Llavors el representant exclama:
- aquesta quantitat supera la jo tinc tenia autoritzada. Per tant no puc decidir. Per tant he de consultar amb el gerent. Així que queden emplaçats per a un altra reunió.
D'aquesta manera acabà la reunió.

*****

Aquí, a l'Alcacia no hi ha almàssera, per lo qual duguem les olives a Benigionet, població que esta a quinze quilometres, abans d'arribar cal passar per Beniximell. He carregat la furgoneta amb les primeres olives de la temporada per dur-les a l'almàssera. Per tota la carretera hi han pintades, se'n veuen en les roques, en les cases velles, etc. En elles es poden llegir coses com¡: " No a l'especulació urbanística", " No més camps de golf", la que més m'ha emocionat és la que diu: "Contra la desaparició d'Alcacia com a poble. No més especulació". Per tot el camí he anat rumiant si, de veres, val la pena tenir més diners a canvi de perdre tranquil·litat.
Arribe a l'almàssera, allà esta, fent cua, en Joan, un vell amic de la mili. N Joan és de Benigionet, i els dos varem fer junts el CIR a Caceres. Xe que temps aquells!, ho dic per la joventut no per l'exèrcit clar. Desprès de fer-nos les preguntes de rigor, el Joan hem diu:
Xe tu, com va això del camp de golf.
malament, malament- li conteste jo- Alcacia esta dividida
alguns volen vendre al pròxim preu, altres a vint-i-cinc, i altres a cap de preu. La cosa esta fotuda.
- I tu?- en pregunta ell.
- no ho tinc del tot clar, però en sembla que faré el que faja la majoria.
Desprès em conta que el xicot de la plataforma ecologista és el seu fill, que li ha contat que han denunciat a la constructora, pel fet que el gerent és cunyat del secretari del diputat d'urbanisme, de la Diputació. O siga, que hi ha enganyifa, resulta que l'ampliació de la carretera es va fer en vistes a la construcció del camp del golf, i la urbanització annexa.
En acabar de descarregar les olives, dels dos, hem anat al bar a fer-nos unes cerveses, i a parlar de les nostres coses, i desprès de camí cap a casa, cap a l'Alcacia del meu cor.