Pla de Quadrell (II)

El camp de golf.

L'alcalde, ens ha reunit a tots. Pel que sembla vindrà un home per a informar-nos sobre quelcom cosa. En la plaça hi han varis rotgles de persones conversant, se sent un intens murmull. De sobte apareix un cotxe, gran i negre; baixa un home amb trage i corbata. L'alcalde acudeix a rebre'l, es donen la ma i entren a l'ajuntament. A l'estona l'alcalde s'aguaita per la porta i diu:
- Ja podeu entrar.
Poc a poc, tons els veïns entrem al local, i agafen cadira. Una vegada tots asseguts, Nicanor, l'alcalde es dirigeix cap a nosaltres i diu:
- Aquet senyor, ha vingut a informar d'un projecte per a fer una urbanització al Pla de Quadrell, ara vos parlarà ell.
L'home s'alça, posa sobre la taula una cartera, treu un grapat de papers. Es posa unes ulleres, alça la vista. Sospirà. I diu:
- Veïns d'Alcacia, vinc per informar-vos que el Pla de Quadrell ha segut declarat bé comunitari. Açò vol dir, que s'ha presentat un projecte per a construir un camp de golf, i la construcció de cinc-cents bungalous, al seu voltant.- Se sent un petit murmuri en la sala, però prompte s'acaba. Llavors l'home continua- La Diputació, desprès d'estudiar tots els informes rebuts, ho va sotmetre a votació, i es va aprovar, per majoria absoluta, la declaració de la partida del Pla de Quadrell com a zona de bé comunitari.
Aleshores en Batiste, com sempre disconforme en tot, s'alça i diu en veu forta:
- Ja!, ja ha eixit la carretera!. Aquests de la Diputació sabien el que feien.
A lo que en Teodoro li va contestar:
- Tu diràs el que vullgues, però si em paguen bé la finca, els meus fills van atenir un bon futur....
- Bo!. De totes maneres- continua l'home- aquesta reunió és sols informativa. Hi haurà noves reunions on es tractaran altres temes, com ara el preu de les finques, i escoltarem les al·legacions.
Llavors, agafa la paraula l'alcalde:
- Sense més coses que tractar avui, es tanca la sessió. Bona nit!.
Tots els assistents van sortint al carrer. L'alcalde i l'home es queden parlant. A la plaça no queda ningú. Tot hom se'n va a casa. Aquesta nit sembla que pocs dormiran, cadascú es fa les seves càbales.

***
La Neu, la filla de Quico, que és mestra a Alacant, ja fa un mes que és al poble. Abans venien ella i el seu marit, també mestre, a festes. En guany, com s'han separat, ve ella soles a passar totes les vacances.
De nena, la Neu, era molt treballadora i bona estudiant. Ja fadrina va anar a estudiar a la universitat, tot un luxe. Pocs alcacians tenen carrera. Els seus pares han treballat de valent per pagar-li els estudis. Allà va conèixer al xicon, i es van posar a festejar, i quant van acabar la carrera es van casar. El matrimoni hi ha durant cinc anys. Ningú sap el motiu de la separació, en realitat, son coses d'ells. En fi!. Ara la tenim aquí, esta entre nosaltres i a demés ens esta ajudant a netejar el bassiot.
Estem tot el poble, menys Nicanor, l'alcalde i son pare. El Ricardo, el ramader, a dut un corder, que ell mateixa a sacrificat. En la caseta de Ximo, que és al costat del bassiot, algunes dones l'han trossejat. Mentre el Ximo i jo fem la fogata, el Macià en un morter es disposa a fer all i oli.
Mentre posem la carn a torrar, els altres paren taula. Hi han olives, tomates i pebreres en salmorra, algú ha fet aspencat. Seiem tots a taula, comencem a menjar. Llavors la Neu comenta:
- No vos pareix un poquet sospitós, que l'ampliació de la carretera s'ha aturat justament en el Pla de Quadrell, on volen edificar?.
- Això, ja ho vaig dir jo- Salta en Batiste- A mi en te igual el que facen, el que no m'agrada és que en prenguen el pel. Nicanor, en va dir que ara no era el moment de demanar la piscina, per que anaven a fer la carretera. Però, esta clar que no és això.
Llavors la Neu llança una pregunta a l'aire:
- Quants de vosaltres esteu d'acord, que s'edifiqui aquí?.
- jo crec que cal esperar- diu Rigoberto- a veure quina oferta fan, si donen dines, pues bé.
- No tot son dines- contesta la Neu- si ara mires cap al poble veus tota la vall, i allà al fons Alcacia. Però si estiguera el camp de golf, sols veuríem el dit camp i les casetes del seu voltant.
Es fa un petit silenci a la taula. De sobte en Teodoro salta dient:
- Per tu és fàcil, eres mestra i tens un bon sou. Però el meu fill esta treballant a l'obra a Calp. I crea'm, els dines ens vendrien molt bé, als dos.
Aleshores el Quico posa pau:
-Bo, aquí estem tots per a gaudir. Els alcacians sempre hem estat units. Ara, per això no anem a trencar en l'esperit del poble.
Continuem, menjant. Primerament el silenci es fa l'amo del paratge. Desprès, gràcies a Justo, comencem a parlar de les festes, que ja estan a la cantonada.

***

L'Adrià esta casat amb la Magdalena, de recent casats van emigrar a França. Allà han nascut els sues fills, i allà son casats. No obstant, l'Adrià i la Magdalena, continuen venint tots els estius al poble. Els fills, abans, també venien, ara ho fan menys, ells se senten francesos. La casa que tenen al Carrer de Dalt, l'han reformada, ja que quant es jubilen volen mudar-se a Alcacia.
Desprès de sopar, agafe la cadira i surto a prendre la fresca, al carrer. En el lloc de costum ja estan l'Àngel, la Visentica, l'Adrià i la Magdalena.
-Bona nit a tots!. -Dic jo.
-Bona nit!- Contesten ells.
-Que. Ja et queda poc per jubilar-te. No?- li pregunte a l'Adrià.
- Poc. Només dos anys, i cap aquí. Ja tinc ganes!.
Llavors la Visentica, com sempre, un poc impertinent salta:
Pues això de vindre a viure aquí, tots dos soles, i deixar
els fills allà, lluny, no en sembla del tot bé.
-Tu, diràs el que vullgues, però jo m'he sacrificat pels meus fills. Sempre he romàs lluny de la meva terra. Lluny dels avantpassats, i sempre pel bé dels meus fills. Ara, en jubilar-me, tronaré a la meva terra, amb els meus avantpassats, tornaré al lloc on pertany.
Es fa un petit silenci. L'Àngel, per a desfer la tensió li pregunta a l'Adrià:
-Tu, si et fan una bona oferta vendràs el tros que tens en el Pla de Quadrell?
-Jo no venc res. Mira, en tornar vull conrear la terra. Vaig nàixer per a fer-ho, i no he pogut fer-ho mai. Amés, si en desfaig de la finca trenque el meu llaç amb els meus avantpassats, i llavors ja es perd la connexió dels orígens i el futur.
-Tens l'esperança, que els teus fills tornen a vindre?. Li pregunte jo.
-Doncs, si. Son bons fills, i se que vindran a vorem, igual que fan allà. Sols que llavors, només ho podran fer en les vacances. Aleshores, vindran, ells les nores i els nets.
Poc a poc, va passant el temps. Ja és tard i ens anem a dormir.