Pla de Quadrell (Capitol I)

I
La carretera.

Alcacia, és un xicotet poble del sud valencià, compta amb vint-i-cinc habitants; a l'estiu la seva població augmenta fins als setanta. Dels vint-i-cinc habitants tres son xiquets, set dones i quinze homes. Hi ha cinc matrimonis, dues viudes, dos viudos i set solters. Dels cinc matrimonis dos tenen fills en edat escolar: en Teodoro i l'Anastàsia dos, el Ruben i la Maria; i l'Eustaquio i la Soledat u, l'Albert. Els xiquets van a l'escola de Benigionet, població gran, de cent cinquanta habitants.
Alcacia limita al nord amb l'Espelda, al sud amb Benigionet i l'est amb Beniximell. El seu terme municipal, te una extensió d'uns quinze quilometres quadrats, pam dalt o pam baix. La gent viu del conreu de l'olivera, el garrofer i l'ametller, generalment; amb, que hi ha petits llocs d'horta; aquestes no son molt grans i en elles es conrea tomates, cogombres, creïlles, etc. Les hortes es reguen amb les fonts que brollen pel terme, i les seves produccions son per consum humà, cadascú el que planta. En quant a la ramaderia compta amb un ramat de més de dues-centes ovelles i amb una vacada de reses braves per a les festes dels pobles de la comarca.
El casc urbà d'Alcacia, te dos carrers: el Carrer de Dalt i el Carrer de Baix, i una plaça, La Plaça de San Ambrosio. Compta amb una església parroquial, dedicada a san Ambrosio i situada a la plaça del mateix nom. El dia del patró és el 20 de març, però la festa es celebra el 15 d'agost, per que pugen estar presents tots els alcacians que viuen fora.
En Nicanor, és el nostre alcalde, son pare jo ho era i el seu avi, també. Amés d'alcalde ostenta els càrrecs d'agutzil i és l'únic conseller de l'ajuntament. Per aquet fet totes les decisions, es prenen per votació popular; en les quals poden votar una persona per casa.

****
L'alcalde ens ha reunit a tots a l'ajuntament, sembla que te que contar-nos novetats de la Diputació. En el nostre poble tenim una revindicació, des de fa més deu anys, i és la construcció d'una piscina municipal. A l'estiu el poble s'ompli de nois, i van a banyar-se al bassiol de Ximo. Tots els anys, el poble sencer, acudeix a netejar el bassiol. Els xiquets s'ho passen bé, però el bassiol esta quelcom allunyat del casc urbà, i van i tornen caminant. És fastigós. La construcció d'una piscina al costat del poble, seria una benedicció per a tots.
És l'ora, entrem tots al local de reunions, en Nicanor, l'alcalde, està assegut darrere la taula, i te uns quants papers en les mans. De sobte sospira i mirant cap als assistents diu
- Bona nit!. La Diputació ens informa que a aprovat l'ampliació de la carretera. Es preveu dotar-la de dos carrils i andanes als costats, igual que està fins a Beniximell.
Els assistents s'alegren, algú diu:
- Per fi!. La diputació se'n recorda de nosaltres.
- Però, encara demanarem la piscina a la Diputació. No?- Se sent dir des del fons de la sala, és Batiste, que mai esta d'acord.
L'alcalde li contestà:
-Mira, ara no és el moment oportú per aquesta reivindicació. El que ens interessa ara és la construcció de la carretera, l'any que ve ja demanarem la piscina.
Seguidament l'alcalde, dirigint-se a tots els assistents, intentant convèncer-nos a tots, ens explica els avantatges que ens suposaria l'ampliació de la carretera.
- Amb una via d'accés millor, es facilita l'accés al turisme i als visitants al poble, per a gaudir de la natura i el nostre paisatge. - continua informat - A més, la decisió és ferma, ja esta aprovada, per la diputació, amb caràcter d'urgència, pel que les obres s'iniciaran en quinze dies.
Després, d'aquestes paraules s'alça la sessió, i tot lo mon se'n va a casa. Ja és tard. Es fan uns quants grups i se sent un lleuger murmuri, que poc a poc va apagant-se.

****

Arriben les maquines, i comencen a treballar pels dos extrems, uns per Beniximell i els altres des de Alcacia. Els d'Alcacia han encetat la feina des del Pla de Quadrell, situat a un quilòmetre i mig del casc urbà, i en direcció cap a l'Espelda. Per lo tant la carretera no acaba en el poble, si no que continua més avant. Jo crec que serà per a continuar, després cap a l'Espelda.
Els xiquets gaudeixen al veure les maquines treballar, com arranquen la terra i les pedres del vessant i les carreguen en camions. Com, poc a poc la carretera va agafant forma.
Els treballadors, venen tots els dies a prendre el cafè al bar de l'Andreu. Son gent oberta, amb la que és fàcil conversar.
Entre al bar, m'arrime a la barra i li demane un cafè a l'Andreu. Asseguts a una taula, prop de la barra, hi estan cinc treballadors de la carretera. Desprès de pegar dos glops de cafè li comente a l'Andreu:
- Mira per a on ara tens més clients tots els dies, estaràs content, no?.
- Docs, si Pepe Toni, si. Com el poble és menut, sempre és d'agrair que haguí gent nova. Així es trenca el costum diari.
- No podeu queixar-vos.- se sent dir des de la taula - Aquí esteu molt bé. Mira, en la costa, no se, a Calp per eixample, hi han més estrangers que gent del poble. Aquí esteu a gust.
L'Andreu li replica:
- Si, és veritat, però allà hi ha molt de treball i per tant dines, i la vida te més qualitat.
- No et cregués- li contesta el treballador - la majoria d'estrangers son anglesos i alemanys, i molts d'ells son llanterners, fusters, ferrers, etc. Ells entre ells s'apanyen, i els nostres han de treballar a la construcció i a l'hostaleria. Ha!, i els comerços amb els grans magatzems, ho tenen fotut- continua dient -quasi tots, per no dir tots, son de capital estranger.
- Serà veritat- li conteste jo - però aquí ja veus, tots els dies veiem les mateixes cares, tenim les mateixes conversacions, sempre parlant del camp i el temps. I poca cosa més. Sols el mes d'agost, quant venen els alcaians de fora, s'anima la cosa un poc, però és sols un mes. Quant ells se'n van, ala, altra vegada lo mateix.
S'alcen de la taula, el que parlava amb nosaltres s'arrima a la barra i li dona dines a l'Andreu i li diu:
- Pren. Cobrat lo de Pepe Toni també.
- Von dec una.- li conteste jo.
- Adéu, fins demà.
- Alè, adéu.
Al bar, ens quedem l'Andreu i jo sols; mos mirem a la cara , li demane una copa, i li dic:
- Si no plou prompte, estem aviats, en tot maig no a fet res.
- Ja saps la dita- en contesta- a l'abril una gota val per mil.
- Si, però si no plou, la terra esta secallosa i els arbres estan sentint-ho.
Li pague la copa. Li dic adéu, i me'n vaig al bancal a treballar.

****

ja ha arribat el dia de la inauguració de la carretera, en les eres han muntat una gran carpa, per a oferir un vi d'honor. Arriba el cotxe oficial. El president de la diputació baixa, en Nicanor, que estava esperant-lo, es dirigeix cap a ell. Se saluden amigablement, sembla que es coneixen de fa temps. La comitiva es dirigeix cap al lloc habilitat pels discursos. El cap de la diputació se situa darrere del faristol, prova el bon funcionament del micròfon, amb un copets:
-Alcacians, estic, plenament, orgullós d'estar acompanyat per tots vosaltres. En aquet pintoresc poble, cercat per tan boniques muntanyes, únic en la nostra volguda província. Ja era hora, que des de la institució provincial, que vetlla pel ben estar de tots, s'invertirà en aquet paradís, que és, el poble d'Alcacia. Jo com a president de l'Excel·lentíssima Diputació Provincial, en congratule de la construcció d'aquesta carretera. Important obra, d'enginyeria, que segur que durà una gran prosperitat a tots els alcacians. Visca Alcacia!.
Desprès puja al faristol l'alcalde, Nicanor, dirigint-se al president diu:
- Excel·lentíssim President de la Diputació Provincial, en nom de tots els alcacians, li done les gràcies per la construcció d'aquesta carretera, tan necessària pel desenvolupament del nostre ben volgut poble. Visca Alcacia!. Visca el President de la Diputació!.
Tots dos es dirigeixen cap a la cinta inaugural, en Nicanor en una cistella porta unes estisores, li les ofereix al president, qui mentre talla la cinta diu:
- Declare inaugura aquesta carretera.
Amb els aplaudiments dels assistents, la comitiva, es dirigeix cap a la carpa, darrere va tot el poble d'Alcacia. Dins de la carpa hi ha taules amb plats plens d'aperitiu, uns cambrers van oferint beguda. Mai s'havia vist quelcom així en aquesta contorna.