Pirineu

Un relat de: prudenci

De Catalunya
La flor més estimada
És pedra i neu.


Bleixant de tu
La polsina s´aixeca
Plata d´hivern.


Són els teus cims
Ganivets de piçarra.
Jo sóc petit.


Platja del cel !
La teva marinada
Sols és de gel.


De Foc i Neu
La Serra de Pirene
Es forja avui.


Fons de la neu.
Flors que dormen l´hivern.
Després tot verd.


La Flor de Neu
És l´única que rau.
Perla al mar blanc..

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: