pinzellades de res

He recollit un pam de la teva claror
per farcir de llum els dits rogallosos que t'esbossen.
La presència et sobreviu dos segons més enllà
una remor discreta que respira del teu record,
un espai per observar allò que fou,
i que per deixar de ser
ha conservat l'essència infinita de l'aroma
que remou l'ànima dels teus cabells.

Amb color gris estableixo les pautes
del després del silenci
mentre observo amb resignació
la substància que em nodreix la debilitat,
allò que s'exclou quan tanco amb fermesa
el puny de la mà.