Pinzellades d'ajuda

Com netejar-te la boira humida dels ulls
després de tantes llàgrimes…?
Com abraçar-te per tal de donar-te el calor
d'aquell que tant et falta…?
Com parlar-te quan només el silenci
et ve de la seva banda, ja en calma…?

Ho desconec… però he buscat i rastrejat,
sondejat i ensumat l'aire,
i ves per on que he recordat el seu somriure, la seva rialla,
doncs fora llàgrimes!
la seva abraçada encara roman a la meva esquena,
la sento forta i càlida,
la seva veu, inclòs trencada,
s'enfila a la meva oïda
repicant des de la distància…


I vet-ho aquí quantes coses que tinc
i que m'han canviat la tarda
des del seu nuvolet on ara viatja
se que el Xavier m'ha donat una empenta
una picada d'ullet, una carícia d'aire,
anirà fent torns, es repartirà entre tots nosaltres
esdevindrem forts, millors, mirant endavant, ben lluny
per no conformar-nos amb 4 passes.