petons invisibles

soc nou a relats en catala, i no se ben bé com funciona, de moment soc nomes lector, potser algun dia m'animi a fer-me autor, però no m'és gaire atractiva la idea, bé, el teu relat m'ha agradat, trobo que tens molta raó, felicitats, et seguiré llegint

realment increïble, fantàstic...no tinc paraules....genial, del millor que the llegit mai.....és un altre nivell, això!
felicitats!
Sílvia

El teu poema em duu a contemplar l'ombra d'una parença amagada projectada damunt la blancor d'un mur. No puc destriar-ne la imatge ja que es tracta d'un contorn llis, tanmateix, perfectament delineat, de línies pures que atreuen la mirada... (I això ho imagino jo)
Sota la claror lunar la parença declama. Anuncia els seus anhels a la nit demanant de viure dins el món que tanquen els cossos quan dormen. Demanant la companyia d'algú -del tot oníric, és clar!- que sàpiga acceptar-la tal com és, amb virtuts i defectes, per què en el fons està convençuda que aquest algú, a la realitat no existeix.
I aleshores sí, dins la realitat immaterial, dins el somni, podrà oferir un collaret de petons invisibles... Magistral Capdelín!
Una abraçada!

feia dies que no et llegia, amic... entre els dies a la xina, i els dies de massa rallada per posar-me a llegir...
de veritat, que m'ha agradat molt... és genial, com tot el que fas... m'agradaria tenir aquest do, de saber-ho dir tot amb paraules boniques i poder triar la perfecta en cada moment...

jo també en vull, d'aquests dolços petons invisibles...

nu sé res de tu... a vere si de tant en tant deixes caure alguna notícia...

(un petonet... com els primers... bé, si ho recordes)

AnNna

Potser es un dels relats mes macos que t'he llegit, es .... fabulós.
El trobo senzill, ple d'encant, de romanticisme, d'un misteri encantador .Si hi hagués algú ? quin poema ... ens descrius unes imatges que enamoren l'anima,
Carícies, temps, ferides, somnis on viure, potser contes de fades ? Preciós, transmets un desig escrit molt tendrament, sobretot al final, el final ja es per llençar-se pel terra i aplaudir, l'he trobat encisador, després de trobar aquella persona que et regali temps, que et doni el que has perdut, que t'accepti, llavors li oferiràs Un collaret de petons invisibles ....
Sensacional.
Disfresses imatges amb les paraules mes meravelloses, difumines sentiments embruixats per la poesia, i si, ho aconsegueixes, embruixen.
Somia molt company.

Clara

Feia temps que no veiaun poema tant bo en aquest espai virtual de la nostra cultura...Felicitats Capdelin! Ja frisso pel seguent...Una abraçada!

li dono el meu vot...

si ens treuen el somiar, què en queda?
el millor de tot, és que a vegades podem sortir dels somnis i seguir veien fades i seguir rebent collarets de petons...
m'agrada molt com escrius, abans de marxar de vacances et llegiré una mica més...
ara de moment me'n vaig a somiar!

Un collaret de petons invisibles... que bonic...

jo seré aquesta persona q estas buscant.
Amb aquesta manera tan meravellosa d'escriure, aconseguiries el q volguessis de mi...
Enhorabona, escrius fantàsticament

Ostres feia temps que no plorava, ara no puc peqruè estic a una biblio a asturies fent el meu camí, però si em permets et diré: Poema encantador encisador i dur. Només un detall, no busquis, sigues tu el que desitjis ser no tinguis por, encara que trenquis mil espais i mil barreres, els límits estan per a trencar-los, s'ha de tenir valor, no esperis trobar .Sigues tu i només amb la mirada nua de qui viu el seus somnis i sense cercar apareixerà. No per necessitats sinó per a compartir que és molt enormement diferent. La necessitat és una mentida del qui no vol reconèixe's, compartir és qui s'ha reconegut i besa sense esperar res. Viu el moment. Un petonàs

es dels millors dels millorissims poemes que t'he llegit, poeta dels poetes.

Que siguis molt feliç i segueix escrivint aixi!

Una abraçadassa inmensa,

m

Demanes coses que no es poden veure, detalls i instants on els ulls llueixen amb espurnes.
Carícies a l'ànima, acceptant l'essència de la naturalesa del que som. Inspiració, somriures que neixin ferèstecs i lliures.
Petites grans coses, difícils de trobar, però no impossibles.

Tendresa sublim, romanticisme místic i passió per viure cada instant compartit.
Petons invisibles que es dilueixen amb la part més pura de l'ésser humà.

Et trobaré a faltar, passa unes bones vacances.
Segur que t'enduràs una llibreta per si no et pots desconnectar del delir d'escriure...
Ens llegim a la volta!

Petons!

que li oferiries un collaret de petons invisibles.
Perquè... si hi hagués algú que fes tot això... fer-te viure en els somnis... estimart-te sense esperar res a canvi... que et fes carícies... que et regalés el temps... jo no el deixaria escapar...jejeje

Fabulós! Un petonàs!

Anna