Petita Faula

PETITA FAULA
Era petit noi de petit poble anostrat amb paraules nostres,
verge de sivellades i clatellades, agombolat per amatents mans,
només coneixia el parany dels plus bells mots de petita contrada,
anava a les paraules net i bell, com blat a divinal delme,
sa llengua trotava i trotava, tossal amunt, tossal avall,
-Tornaràs dejorn!
adesiara li deien, en romanç parla besàvia,
acaronava moixos i menjava xítxeros,
rodolava rutlles i corbava ullastres,
un dia el portaren a un cau desendreçat i perillós,
on vivia jaia lloba de musell allargat,
cruel i neguitosa tot lo dia udolava,
guisantes, gato, grande, una, acebuche, José Antonio,...
madrastra lloba alletà un llobató per seguir el seu viarany,
començà mossegar son pare i quan fou mascle llop quintat
atacà sa mare terra,
ullal va, ullal ve,
fins que un jorn la beneïda beneita història
l’ensenyà que madrastra pàtria era ferotge bèstia,
prengué més coratge que les armes,
un vent fresc de terra se’n portà el jull,
petit nin es tragué l’argolla,
s’alçà poderós i dialèctic,
llançant esmusses paraules,
matapollera Espanya, criminós imperi,.