Petit diari nocturn

un relar diari poètic, que aconsegueix captivar els sentits del lector.
Ens parla de solitut, d'enyor, i de canvi vital, i el final és, diria jo, la lectura de la venjança, potser lógica, de qui ja no creu en les paraules boniques d'un amor frustrant, alhora el final el veig lógic, però cal suposar que la vida continua, i que a hores d'ara, aquell coixi deu seguir fent les seves funcions amb un altre cos potser.

Molt bonic relat dietari.

Ferran

Final inesperat però oportú, deixant de banda els tòpics
Enhorabona
On puc trobar un coixí d'aquests? xD

Salut i rebolica
PAtata

Diria que ja havia passat pel teu racó alguna altra vegada. Però avui, el teu diari nocturn m'ha fet retornar-hi.

No m'esperava que el canvi de parella fos per un coixí! és inesperat, però com t'han dit per aquí baix, també crec que canviar un cos animat (i una ànima viva, vaja), per un objecte sense vida no és gaire bon intercanvi... no trobes?

Però és original justament per aquest fet, perquè no t'ho esperes.

(No sóc de corregir ortografia, però és que el "Lograva" m'ha sonat molt malament, i de vegades penso que una correcció pot ajudar si es fa amb bona intenció! no?
En català, Lograva seria: aconseguia (o altres sinònims)).

ens seguim veient per aquí,
que vagi bé,
Gemm@

Si, al prinicipi es trist com tantes històries de desamor, i cap al final, almenys un consol, que la noia és feliç tot i que sigui amb un coixí, això diu molt poc de l'home que la deixat, però bé no ens ficarem en intimitats.
Petons

Hola, guapa!
Jo, que sé de bona pinta de què va, et felicito!
Perquè has fet un camí molt dur per retrobar-te i ara has d'aprofitar per cultivar-te, que feia temps que ningú et regava, ni tan sols tu mateixa.
Ara veig que ja pots posar-te davant un mirall i tornar a escriure.
Què més cal dir?
Felicitats!!!

EL COIXÍ FINALMENT HA GUANYAT, NO DONA CAP MAL DE CAP, NO PARLA, NO ES QUEIXA, NO PATEIX I ALLÍ HI VA A PARAR UNA PILA DE SENTIMENTS I DESITJOS. TAMBÉ HA SIGUT MOLT ÚTIL PER A DEIXAR REFLEXIONAR A LA PROTAGONISTA. ABANS DE DONAR CAP MAL PAS VAL MES POSAR EL CAP AL COIXÍ...I PENSAR!

He seguit els teus escrits i has espressat un munt de sentiments, passant per diferents estats d'ànims, fins l'odi. Màgrada la frescura que fas servir en el llenguatge i, sobretot, veure que comences a trobar el punt de riure't de qui t'ha fet mal i, una mica de tu mateixa.

molt encertat, m'agrada com descrius tot el procés, certament tot te el seu temps, encara que al final es dur o potser és que has pensat fer una continuació del relat?
Salut!

Ai! de quanta ciència he estat mancat en posar-hi "ciencia" ;-)

Embolcallat amb un paper acolorit i divertit, m'he trobat amb un relat d'excelsa qualitat. Molt bo. Felicitats.