PÈRGAM, a Centelles (Cartes de l´Apocalipsi a les 7 esglésies)

PÈRGAM, a Centelles
De l`espasa esmolada de dos talls se'n fa doble ferida
l 'una al cor, l 'altra a les mans que volen abraçar-te.
Aquesta em té clavat davant de ta preséncia,
I sempre sagna i cou
com fruit d'amor que mai pot consumar-se;
aquella brilla i viu, com un nom poderos
que , ocult , tot ho presenta.
Va Ser el ten nom, amor,
tot fet record, o llibre o nafra oberta
qui em deturá el camí del cor
que sense alè seguía ,
i sense mestre.
Va ser el ten nom, amor, fet dona d'aigua
qui em dugué , sens retorn, a voler posseïr-te

Oh Pérgam, poble de déus pagans
que estimes de veritat i no t'avertonyeixes !
Fes que pugui tornar a veure't
en curar-me les nafres que vas fer-me !
Del costat de llevant en naixerá una rosa,
del que mira a ponent, un arbre que don vida.
I a tu amor meu, quan torni.
et duré una pedra blanca amb el teu nom escrit,
com jo 1'estimo.

Espera 'm, que d'un petó d'amor pot néixer una deu d'aigua.