PÈRGAM, a Centelles (Cartes de l´Apocalipsi a les 7 esglésies)

Un relat de: prudenci

PÈRGAM, a Centelles
De l`espasa esmolada de dos talls se'n fa doble ferida
l 'una al cor, l 'altra a les mans que volen abraçar-te.
Aquesta em té clavat davant de ta preséncia,
I sempre sagna i cou
com fruit d'amor que mai pot consumar-se;
aquella brilla i viu, com un nom poderos
que , ocult , tot ho presenta.
Va Ser el ten nom, amor,
tot fet record, o llibre o nafra oberta
qui em deturá el camí del cor
que sense alè seguía ,
i sense mestre.
Va ser el ten nom, amor, fet dona d'aigua
qui em dugué , sens retorn, a voler posseïr-te

Oh Pérgam, poble de déus pagans
que estimes de veritat i no t'avertonyeixes !
Fes que pugui tornar a veure't
en curar-me les nafres que vas fer-me !
Del costat de llevant en naixerá una rosa,
del que mira a ponent, un arbre que don vida.
I a tu amor meu, quan torni.
et duré una pedra blanca amb el teu nom escrit,
com jo 1'estimo.

Espera 'm, que d'un petó d'amor pot néixer una deu d'aigua.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: