Perdut en la inmensitat

I ara l'hivern torna,
Lúcid I intens com abans,
I tornen aquells bells records,
Que vaig viure abans.
I visc a la sombra de l'enyor,
Sense distingir els anys aderversos dels fecunds,
Un enyor que m'obliga a recordar,
El que va passar.
Aquells dies d'alegria,
Ja no tornaràn mai més,
S'han fos com el sucre d'un tallat,
I jo em desfaig pels camins de la vida,
Com un caminan perdut i sense rumb,
Sense saber on em portarà la vida,
Sols espero que no sigui molt lluny.
Vagi a la deriva,
Com una barca sense rumb,
Esperant arribar a la riva,
Abans que acabi tocant fons.
No sé que passarà,
No sé on arribaré,
Però sol amb el teu record,
Esperaré...