Perdut a l'oceà.

Vagarejant en mig de l'aigua salada, però gens trabucat, he trobat el teu poema i m'ha agradat molt!
Transmets sensacions fermes: Sense destí determinat d'avançada, les regnes encara no fixades, de vegades fent un salt sobre el previst, aguantant fort les sacsejades que ens dóna la vida, buscant el far, el raig que ens marca el camí a seguir, disposat a donar les passes fins arribar a ser mirat, a ser reconegut, a ser estimat...

Molt interessant la imatge de l'oasi en contraposició als termes marins... seria més previsible "illa" o "platja" o "port" per coherència intratextual, però aquesta elecció teva ofereix un contrapunt impactant: si el contrast ha estat premeditat, et felicito, Anònim! Ben trobat!

M'encanta haver-te descobert i haver-te llegit, segur que hi torno!

T'envio una abraçada bressolada per les ones tranquil·les i petites que guarneixen avui la mar,

Una quimera