Pèrdua de temps...

Pot ser avui no sóc res més que el que reflexa el mirall, una noia adolescent d'ulls marrons, esquena corbada, cabells llisos i castanys...
I tu que ets avui? El que sempre han volgut que fossis? O el que tu has volgut ser? Pot ser ahir eres el centre d'una vida, pot ser ara has desaparegut i aquella vida ha caigut... pot ser no seré capaç d'oblidar, però t'assegur que si ho seré d'aixecar-me.

Pot ser te tenc més por que afecte però no ho aconseguiràs, massa coses, massa mal fet a hores d'ara...

Dèbil i insegura he caminat al teu costat, he aguantat llàgrimes perquè no em vessis plorar i sabessis que em feies mal...

Xerrar amb estranys en lloc de fer-ho amb amics perquè no s'adonessin de la situació no va ser fàcil. Mai sabràs com m'he sentit...

I què faig jo ara amb el temps perdut? Reconstruir un somriure no és bo de fer, però què sabràs tu, mai has sabut fer-ho sense ajut de les drogues! Tampoc has sabut arreglar un problema sense que la solució fos el sexe, mai m'has tengut respecte.

Pot ser ara sóc un tros de tu perdut dins la ràbia, però també pot ser sóc jo amb el coneixement a lloc de nou...

Res és clar avui perquè ni tan sols sé perquè estic asseguda perdent més temps descrivint el que sent cap a tu...



Peusdevent...
19-06-05