Per què vas marxar...?

Com puc aturar aquest turment,
De saber que estàs tan lluny...
De sentir-me tan malament,
De no pensar res mes que en tu...

Em barallo amb el meu cor,
No vull sentir el que sento...
Peró el sentiments son mes forts,
I constantment me'n lamento...

No entenc encara perquè,
No puc oblidar-me de tu...
M'agradaria saber molt mes,
Peró el meu pensament, es buit...

Et recordo constantment,
Fins i tot sempre et somnio...
Recordo cada instant, cada moment,
No se deixar de sentir-ho...

Si pogués tenir-te amb mi,
Si pogués tenir-te aprop...
Et tornaria a sentir,
Amb tota la força del cor...

Recordo quan ens foníem,
Tots dos en un de sol...
Els nostres cossos flotaven,
Com gavines en ple vol...

Recordo les teves carícies,
Dolces i tendres, suaus...
No amagaven cap malicia,
Les teves delicades mans...

Recordo quan et despullava,
De vegades molt lentament...
Peró quan el desig ens menava,
T'ho treia tot impacient...

Amb la punta de la llengua,
Relliscava per el teu cos...
Recorria la teva pell nua,
Fins arribar al teu niu d'amor...

Onades d'escalfor ens voltaven,
Tota mena d'aromes in-concrets...
Per el meus llavis regalimaven,
Els teus aromes mes secrets...

Era com tastar un nèctar de Deus,
Els meus sentits, s'emborratxaven...
Quan resseguia els relleus,
Que aquells llavis em brindaven...

Es impossible definir,
L'immens plaer que sentia...
Notant el teu cos glatir,
Quan el meu ferro el feria...

Entrava dins teu poc a poc,
Per gaudir d'aquell desig...
Desprès, te la clavava de cop,
Com si et volgués partir pel mig...

Entrava al teu niu fins al fons,
Els teus ulls es quedaven blancs...
El desig t'enduria els mugrons,
Quan te'ls tocava amb les mans...

Sentia que la sang corria,
Se'n-nuvolaven els ulls...
Els sentits se'm perdien,
Els cossos tremolaven com fulls...

Sense saber ben be com,
Durant un segon intens...
El meu cor s'aturava,
En un batec immens...

Milers de llamps ens traspassaven,
Fins l'ultim racó del cos...
I al final, tots s'ajuntaven,
Per fer esclatar el nostre amor...