Per a quan me n'oblidi (desè aniversari)

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

Em sembla interessant la reflexió que fas sobre l'oblit. Jo no en sé d'escriure poesia, però pel que he vist per aquí hi ha coses molt interessants i corprenedores.
Veig que som del gremi.
Salutacions

Un homenatge emocionant i emocionat a la mare, amb paraules tendres, respectuoses, admirades. Tots el que hem passat per aquest tràngol, sabem el què significa l'absència de la mare i com et trasbalsa la vida, segons les circumstàncies de cadascú.

El teu poema és bellíssim, m'agrada la barreja de sentiments i de resignació.... però jo no crec que quan faci 10 anys de la seva mort te'n puguis oblidar... El que passarà és que el record es transformarà, serà assossegat i tranquil, però no inexistent.

Si et ve de gust, et convido a llegir "Sense retorn" que vaig escriure quan va fer dos anys de la mort de la meva mare. El meu és molt més senzill en paraules, però hi he trobat similituds amb el teu, en especial aquesta estrofa:
"...
Sé que avui no ets enlloc i que escriure't, parlar-te o fins i tot pensar-te únicament em porta la vana complaença d'aquell que rememora un temps d'infant o el món d'adolescent, tant agre,
..."

És curiós veure com els mateixos pensaments es poden expressar de tantes maneres diferents.

He llegit al fòrum que vas ser ahir a la presentació del llibre del Vicenç Ambrós. Al no conèixer-te, em sap greu no haver-te identificat. Pel que veig, algun relataire, encara desconegut, se'm va escapar... Per curiositat, eres a la segona fila?

Una abraçada, espero que podrem anar coincidint per aquí i conèixer-nos en una propera trobada.

He quedat glaçada, m'has recordat el mateix instant de la marxa de la meva mare.
Molt bonic recordar-ho així.
Una abraçada.

Tan sols vull dir-te que he notat com una tremolor al llegir el teu magnífic poema. M'ha vingut al record la mort de la meua mare, malgrat que, en el meu cas, farà dotze anys en comptes dels deu.
Has estat capaç d'encomanar-me les teues emocions més personals mitjançant la Poesia...
Això és el que de sublim té la Literatura (entre moltes altres coses).
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Me n'alegre de que t'agrade la cançó.

Tendre i trist; concentres un munt i diferents sentiments envers a ta mare i tú en un poema petit, ben escrit i molt entendor. M'ha agradat molt

Tenc un poema, que esper publicar pròximament, que parla dels records que venen i van sense que en controlem l'estat. Però, en el teu i en el meu cas, aquell record ha quedat ara fixat en forma de poema, que és una manera de preservar-lo de la mort definitiva. Escrius molt bé, Antoni, molt.