Cercador
Pensa en mi (poema a l'amor)
Un relat de: geraldine- Compartir:
Pensa en mi
No t'oblidis que estic aquí
Esperant que t'enracordis de que tinc el coeur buit
Que passejo pel carrer seguint als meus ocells
Pensa que estic sola
Que et demano a crits que no m'apartis del camí
Dona'm la mà
Que no tinc a qui agafar
Dona'm una senyal, almenys
Que em faci veure que no has marxat
Y que estas esperant el moment
Per ensenyarme que no estic sola devant de tanta gent
Jo et prometo tenir paciencia
Anar fent els meus pasets
Estimant.me una mica mes
Escoltant el crit del vent
Pero tu pensa en mi
No t'blidis que estic aquí
Que quan tanco els ulls estic sola
Que no tinc a ningu de bon mati
Jo et prometo que fare poc a poc
El que desitjo
Que no em perdre en les nits
Que llançare la carcasa freda que em cobreix el pit.
Pero tu promet-me que no t'oblidaras de mi
Comentaris
-
M'agrada![Ofensiu]Queca | 01-12-2008 | Valoració: 10
Desesperada demanes que l'amor no t'oblidi, que recordi que encara vols lluitar per ell. L'enhorabona!
Et poso el 10 perquè m'agrada molt el missatge que vols i que, de fet, transmets, però deixa'm que, humilment, et digui que intentis revisar els teus escrits abans de penjar-los, pel tema de l'ortografia. I és que tots fem faltes, i a mi, particularment, m'agrada que em diguin coses per poder millorar.
Així i tot, el 10 ben merescut. -
Bonsoir[Ofensiu]Vesna | 28-10-2008
En algún moment tots hem esperat que algú pensi en nosaltres.
M'agrada el teu poema, potser perque en part m'hi sento identíficada.
Fa poc he començat a estudiar francés perque és una llengua que m'agrada molt. Veig que a tu també perquè com jo hi intercales paraules en els teus versos.
Mai he estat a París però m'agradaria poder anar algun dia.
Et llegeixo.
Una abraçada
Thaïs
-
Sempre es troba la mà encertada en el moment oportú. I el somriure. [Ofensiu]Fifo | 17-10-2008 | Valoració: 10
Ara es el moment de fer el que volies.
No esperis ni dilluns ni dimarts.
No permetis un altre cop que quedin
tots els teus somnis trepitjats.
Geraldine, necessitem de l'amor, ens necessitem uns als altres, però el camí, sigui quin sigui el fem sols. Tot i així dòna'm la mà. Gracies bonica. Josep
Valoració mitja: 10
l´Autor
47 Relats
114 Comentaris
58289 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!