pensa en els dies que no sabies plorar

Un relat de: silvia_peratallada

Si la distància no m'ajuda
i no et puc venir a abraçar
pensa en aquells dies
que no els podràs ni contar
que rèiem, ensenyavem, i ska escoltavem
mentre ballavem, coneixiem, la casa okupavem.

Si et costa recordar el bosc on soliem anar
pensa en la platja, o en l'estel que em vas regalar.

si la distància no m'ajuda
i no et puc venir a abraçar,
pensa en les setmanes
amb ell al teu costat
jugàvem, lluitàvem, ens estimavem
mentre tu, feliç, somniaves que no acabaven.

si et costa recordar l'àngel que tens per caminar
pensa que aquí hi ha una nimfa, que no et deixarà plorar.

Comentaris

  • Inevitable...[Ofensiu]
    montxita | 17-02-2005

    una llàgrima d'il·lusió i satisfacció quan vaig llegir aquest poema que per mi, bé, nosaltres, te tant de sentit!
    Un sac de bones sensacions...
    Un somriure ben fort per tu i per tots/es!


  • Una abraçada[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 16-02-2005

    Una abraçada per a la teva amiga i uns versos de tot cor.

    Avui el sol s´en va més trist que ahir,
    a la foscor li falta algú per fer-li por,
    ten has anat i el teu somni s´ha apaga´t,
    ara ja no ens queden més que plors
    i la buidor que ens queda al cor.

    Salut.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com