PELL SOLCADA

Un relat de: aurora marco arbonés
PELL SOLCADA

Sento l’arrel que m’arrapa
a la fructífera terra,
ben viva, ben viva encara,
com el jacint blau que em mira
amb el coll mig ajagut
pel pes del pomell d’estels..

Sento la magrana saba
recórrer els camins marins
durant llarga travessada,
ben viva, ben viva encara,
com el jacint que es desmaia
en l’estudi perfumat
pel goig de rebentar en flor.

Sento la pell ja solcada
pel vent d’estius i d’hiverns,
per rosades i sequeres,
ben viva, ben viva encara
com el jacint esclatant,
company de poemes nous
i de velles enyorances .

El jacint i jo som vius,
luxuriosos i arrelats
a la terra assaonada.
Encara vius, vius encara.







Comentaris

  • Llegeixo[Ofensiu]
    Maragda | 31-03-2011

    la temença del pas del temps inexorable i la lluita aferrissada per combatre'l, embolcallats dins un núvol de gràcia fulgent.
    Bell poema.

  • bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-03-2011 | Valoració: 10

    ple de sensacions i sentiment de vida fent el paral.lelisme amb la vida de la flor
    gràcies pel teu comentari al meu poema
    rep una abraçada des de mataró
    joan

  • Vida en flor[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-03-2011 | Valoració: 10

    En llegir el teu poema, veig davant meu el jacint de pomell blau, amb el coll mig ajagut, ja que es desmaia després d’esclatar gràcies a la terra assaonada.

    En llegir els teus versos, puc sentir com t’arrapa l’arrel a la terra generosa, i com la saba vermella et recorre per dins, i com els vents et solquen per fora, i com bategues en cada mot dels què escrius.

    En imaginar la flor i sentir el que descrius, et torno a sentir a prop, malgrat la distància, com si tornéssim a intercanviar confidències, mentre recullo la bellesa que has creat i ens ofereixes.

    Gràcies per la teva generositat, poetessa immensa!

    T’envio una abraçada viva, vivíssima,
    Unaquimera

  • Aurora,[Ofensiu]
    Narcis08 | 10-03-2011

    he penjat 2 coses i sóc per Lleida dissabte. Escriu-me si pots.
    Petons.
    Montse

  • Montse ( Narcis08)[Ofensiu]
    Narcis08 | 05-03-2011 | Valoració: 10

    encara és per aquí. I et llegeix i s'emociona en llegir-te. Escriu-me, encara estic viva!!
    Petons!

  • Sento ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-03-2011 | Valoració: 10

    Sento la pell.... molt bo !!! Sóc un enamorat del sentir i tot el que aporta. Visca poder sentir i expressar-ho com ho has fet tu.

  • Viva, ben viva![Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-03-2011 | Valoració: 10

    Poema de fort sentiment creixent, de coratge.
    Com el jacint que perfuma amb el seu pomell, els teus versos evoquen primaveres viscudes, esclatant cada cop amb més força. Més viva encara, amb més paraules, per assaonar el teu esperit, per regalar-nos subtils i deliciosos poemes.

    M’encanta aquest poema, la seva força em transmet acceptació i il.lusió per renéixer.

    Felicitats Aurora, és un poema preciós.
    Una càlida abraçada
    Núria

  • La força del jacint[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2011 | Valoració: 10

    Hola Aurora. Quin poema més deliciós, més ben arrelat! He gaudit molt i molt llegint la teva sensualitat i sensibilitat poètica. Fas que llenit-te pugui olorar perfectament el jacint que t'acompanya, amb els anys, amb la terra, amb la vida que ens acompanya junts. Un gran poema, molt sentit i enamoradís. Felicitats! Una abraçada.
    aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.