Cercador
pell de lluna
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Nua,
asseguda en un banc,
cames obertes obren la nit.
Tant fosca.
Pell bruna,
pits i pubis més blancs
del que és normal.
De corall.
No espera a ningú.
Només dues gotes àcides
vernissen els seus ulls.
De mar.
Tem, poruga,
que ulls de bava negra
la palpin en la foscor.
Trèmula.
La soletat la besa...
Espera que la lluna
la vesteixi amb els somnis
que el món li ha robat.
Sospira.
Comentaris
-
Aquesta...[Ofensiu]Puça | 15-04-2006 | Valoració: 10
melangia eròtica, subtil, dolça, suau, dolorosa...
"No espera a ningú.
Només dues gotes àcides
vernissen els seus ulls.
De mar. "
Increïble el sentiment que s'amaga entre aquests versos.
Ets un monstre, de la poesia, la paraula, la llengua.
Petons
-
Melangia[Ofensiu]angie | 03-04-2006
com la que envolta la lluna.
Imatges d'un bell erotisme.
La darrera estrofa és realment de somni.
angie
-
pell de lluna[Ofensiu]abeixa | 12-04-2005 | Valoració: 9
m'agradat
-
ES MOLT MACO![Ofensiu]Ferran de Montagut | 09-04-2005 | Valoració: 10
Felicitats es preciós una salutació d'en Ferran de Montagut
-
Què et puc dir...?[Ofensiu]Ilargi betea | 08-04-2005 | Valoració: 10
Ja ho saps, et vaig insistir en això del concurs perque estava segura que ho faries de conya i aquest poema magnífic és exactament del nivell que esperava. Preciós!
Tens el meu vot, la meva confiança i tota la meva amistat!
Un petonàs i molta màgia! -
...!![Ofensiu]AtzaVaRa | 06-04-2005 | Valoració: 10
Altre cop em deixes sense paraules! El meu vot!
AtzaVaRa -
bo... com sempre, bo[Ofensiu]Marc Freixas | 05-04-2005 | Valoració: 10
tens el meu vot company de trajecte!!
-
molt aprop[Ofensiu]quetzcoatl | 05-04-2005
Mes malencolic que erotic, pero carregat de bellesa. Les imatges que evoques son molt vives. Moltes gracies!
-
Preciòs[Ofensiu]La flama de l'oest | 04-04-2005
com sempre....un poema maginfic...sento n comentar gaire..xo n tinke sma.....
petons i abraçades
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )