Pedres i sorra

Els agradava llançar pedres i trencar coses.
Sabien combinar els dos esports.
Petaven els vidres de les parades d'autobusos, d'algun aparador de roba de moda, dels fanals, de les finestres de l'escola i de l'institut. Fins i tot i amb una mica d'encert el vidre de les ulleres de cul d'ampolla del paio més imbècil, segons ells, de tot l'insti. En tenien la mà trencada, molt entrenament i força traça. Eren els "mendas" més canyeros del barri. Si més no, aquest era el comentari general pels passadissos de 2n d'E.S.O.

- Què fort nen, l'altre nit el Jesuli, l'Agus i el Trompi es van carregar els vidres del xiringuito del cec.
- Ara el tio tindrà aire acondicionat! Ja, ja
- El mes passat van pelar un gat. Li van encertar de ple al cap. Són uns màquines. Tenen una punte. Flipes. El minino encara deu estar pensant : Otia, què passa!
- Jua, jua!
- Haurien de matar tots els gats, són una merda, els crides i passen de tu. En canvi, tronc, amb els gossos sí que et regales. El meu pitbull, bla, bla,bla

Els tres artistes marxaven cap el pont de l'autopista a passar la tarda del diumenge. Cadascú portava una bossa del Condis amb una selecció de les millors pedres trobades en el fosc i ombrívol parc del puto barri.

--El de vermell, el de vermell.
--Sí, sí, ara es fotrà, el tio ve a tota llet.
(Abans de llançar el roc recitaven una oració. Gairebé sempre era la mateixa. No en sabien més, de fet ells havien fet ètica al cole)
--Cabró, fill de puta, ara fliparàs!
(Alguna de les tres pedres impactava en la lluna de davant del vehicle. Ràpidament corrien a l'altra banda del pont per veure com s'ho feia el colega després de "la sorpresita")
--Has vist com ha fotut cop de volant el Cal.lo Sain ! De poc i s'estampa contra el Focus de la dreta.

Eren realment bons. A Collserola s'havien carregat més d'un ocell d'un sol tret. A ells no els feia falta ni tiratxines, ni escopeta ni pipa, eren els reis del Paleolític.

Una d'aquestes divertides tardes del cap de setmana, quan tothom arribava d'un pont llarg, els picapiedra (alguns els anomenaven així, encara que a ells no els agradava perquè ells eren uns rapats durs i no uns dibuixos com els de la tele) xino, xano cap a la tribuna del pontet. Van esperar a que es fes fosc fumant uns petes, parlant de revisors fills de puta, maderos fills de puta, profas filles de puta, pares fills de putes i germanetes subnormals. Quan van veure que el tràfic era fluid van començar a furgar dins les bosses i acaronar els seus tresors.Tio, semblaven el gol.lum del "Senyor dels anells" No es conformaven amb la primera que trobaven.Què va! L'escollida havia de tenir alguna cosa especial. No sé, una cosa especial! El cas és que la treien de la bossa, la miraven de prop, la polien amb la mà, traient-li qualsevol porqueria i finalment la besaven.



Totes tres, la selecció de la selecció, la creme de la creme, les millors, van volar a gran velocitat i van impactar (eren realment brillants) contra un escort.

Corredisses cap a l'altra banda i tio què fort! Quina pinya col.lega! Se l'han fotut contra el panell que indica "circuleu amb precaució, trànsit dens".

--Fotem el camp!!!

No van poder anar gaire lluny.

Dins aquell cotxe viatjaven tres dones joves, alegres, embarassades, que tornaven de veure per primer cop la neu. El temps es va aturar mentre el cotxe s'incendiava. Fins el pont arribava l'escalfor i l'olor dels neumàtics cremats.

El Jesuli, l'Agus i el Trompi es van desfer i van esdevenir puta sorra sobre el pont.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.