Pedra tosca

Un relat de: Xantalam

*


Cremen els colors de la pedra negra,
la refreda l'última ràfega de cel.
Es difon aquosa la solitud blavosa i el vent,
calmós bressa teranyines de cendra.

El blau no li fa ombra al negre.

Un cos jau cobert per arena de carbó
i les onades el despullen a poc a poc.
Són onades de lava roja, denses,
i el cos ja no és cos, és una pedra.

El roig no li fa ombra al negre.

Crema el sol les espatlles del llaurador.
Una fulla seca, groguenca s'esquerda de dol.
La trena, separada del cap d'una nena,
ja no daura el balanceig ni el vaivé tendre.

El groc no li fa ombra al negre.

Un cos d'ales blanques solca l'ocàs
i davalla davant estels de vesprada.
No s'emblanquina la nit en la sina del delir,
ni es trenca l'aurora quan et nombra.

El blanc no li fa ombra al negre.

La tristesa, guspires fosques s'ofeguen
en el cràter negrós que engoleix l'abisme.
Pedra tosca, roca volcànica, esponjosa,
es dissol en l'aigua, tal l'ombra d'una llàgrima.



Comentaris

  • Curiosa...[Ofensiu]
    copernic | 04-02-2009


    la construcció d'aquest poema, amb un tema que es va repetint però canviant el color. No acostumo a comentar poesia (bàsicament perquè sóc incapaç d'escriure'n) però en aquesta destaquen la força de les imatges evocades i la bellesa de les paraules. Un bon poema i un bon títol.
    Espero veuern's el diumenge. Petons!

  • Esl millors versos que fas, són[Ofensiu]
    aleshores | 04-02-2009

    els hendecasíl·labs.

    Res no fa ombra al negre, sobretot si entenem per color negre, el color de la desaparició que és el definitiu; però mentre això no succeeix, per un instant sobresurten i destaquen més, al meu entendre, els altres, sobretot perquè estan disposats sobre aquest fons negre, definitiu.

    No m'he apuntat a la giga-trobada, la qual espero que vagi molt bé.

  • Cap color li fa ombra al negre...[Ofensiu]
    F. Arnau | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Efectivament, ni el roig ni el blau ni el groc ni el blanc. El mateix que ens passa a nosaltres amb els nostres poemes envers els teus.
    Aquest sobre les imatges volcàniques de Lanzarote del RPV 71, que ens va aportar el Jeremias, el trobe genial.
    Enhorabona!
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    ... I que ho passeu força bé a la MegaCalçoTrobada del proper diumenge.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic