Pas a pas

Un professor va ser convidat a donar una conferència en una base militar, i en l'aeroport ho va rebre un soldat. Mentre s'encaminaven a recollir l'equipatge, el soldat es va separar del visitant en tres ocasions: primer per a ajudar a una anciana amb la seva maleta; després per a carregar a dues petits a fi que poguessin veure a Santa Claus, i després per a orientar a una persona. Cada vegada regressava amb un somriure en el rostre. \"On va aprendre a comportar-se així?\", li va preguntar el professor. \"En la guerra\", va contestar. Llavors li va contar la seva experiència a Vietnam. Allà la seva missió havia estat netejar camps minats. Durant aquest temps havia vist com diversos amics seus, un després d'un altre, trobaven una mort prematura. \"Em vaig acostumar a viure pas a pas\" -va explicar. \"Mai sabia si el següent anava a ser l'últim; per això havia de treure el major profit possible del moment que transcorria entre alçar un peu i tornar a recolzar-lo en el sòl. Em semblava que cada pas era tota una vida\". Ningú pot saber el que haurà de succeir matí. Quin trist seria el món si ho sabéssim. Tota l'emoció de viure es perdria, la nostra vida seria com una pel·lícula que ja vam veure. Cap sorpresa, cap emoció. Pinso que el que es requereix és veure la vida com el que és: una gran aventura. AL final, no importarà qui ha acumulat més riquesa ni qui ha arribat més lluny. L'única cosa que importarà és qui ho va viure més i de la millor forma als ulls de Jesús. Això és, creo jo, el que es posarà en la balança a l'hora de fer el recompte final.