Parlem...per seguir esperant la fi

Un relat de: paparola

Tot canvia,
desprès de les teves paraules.
Sé que soc al teu costat
potser avui,
igual demà.
Sé que soc al teu costat
perque jo vull ser-hi,
però tu...
tard o d'hora t'allunyaras.
Ja no pinto castells,
ja no jugo amb fantasies,
m'has posat la realitat
sobre la taula.
Soc de pas,
i malgrat tot,
no se perque
vull ser al teu costat.
I em quedo,
i no marxo,
es un dolç veri
que se que a la fi,
em farà mal.
Però has estat sincer,
potser per això
estic al teu costat,
esperant un dolç adeu,`
que espero arrivi tard.

Comentaris

  • Azalea | 25-10-2007

    els pitjors moments, quan t'adones de tot, sempre són els d'abans de la fi.... quan saps que estàs a punt de perdre el que tens, però encara ho tens, per poc temps... és difícil.

  • Trobadoresc...[Ofensiu]
    bufanúvols | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Tendre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: