Parlem-ne (tema: infidelitat)

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

-Infidel, jo? ¿M'acuses de fer-te el salt quan no he faltat mai a cap de les nostres cites, saps on sóc a cada instant i tinc la jornada cronometrada? Però Anna: tu em creus capaç d'ésser-te infidel? Si per a mi ets la viva imatge de la perfecció, dona! ¿Quantes vegades te l'hauré de fer, aquest compliment? Ah no, no, de cap manera, no et facis la desentesa, ara. N'hem de parlar, oh i tant que sí! I sense interrupcions, faltaria més!

-Molt bé. Tu mateix. Comença.

-D'acord, fantàstic, per qui?

-Per la cap de Recursos Humans, per exemple.

-La Belinda? Si li deuen faltar set o vuit anys per jubilar-se! Ni tan sols és del meu tipus. A més, em sembla que li van els cops d'assot. Fotre'ls, no rebre'ls, és clar. M'ho imagino pels tacons de pam i mig, els modelets de cuir i la cara de castissa mala llet.

-I l'Elisabet, la directora de Comptabilitat i Afers Fiscals?

-Sí dona, i què més! Tu has vist quins fums que gasta? I mira que vesteix de pena, la filla de papà.

-Què tal, la Marina?

-La directora del Gabinet Jurídic? Sens dubte, la cosa més antipàtica, pueril i cursi que ha parit la dècada dels setanta.

-Ah sí? Doncs a veure què me'n dius, ara, de la cap de Màrketing.

-La Maite? Amb el cor a la mà, et juro pel que més desitgi en aquesta vida que la meva relació amb ella és visceralment i en exclusiva de tipus sexual. Llit i prou, res més.

Transcorregueren deu segons de silenci claustrofòbic. L'home s'afluixà el nus de la corbata i s'empassà un bon glop de saliva.

-Així doncs, Pere, compto amb el teu suport? No m'enganyes?

-Però a veure, Anna: ¿qui millor que la cap de Vendes més espectacular que maig hagi tingut Electrodomèstics Inux pot esdevenir la primera dona presidenta de la corporació? Ni ho dubtis: tens tot el meu suport.

Comentaris

  • Tot parlant...[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2007 | Valoració: 10

    Ai, els estereotips! Com rendeixen! Només llegir la primera línia, tot un món de pressupòsits es posa a funcionar... ja hi som!
    Les següents semblen ratificar el sentit captat i la lectura, doncs, sembla anar pel camí previst... cap entrebanc!
    Fins que, tot parlant de la Maite, salta la llebre!

    Bona jugada, caram! És clar que contes amb bones cartes: la idea, que és genial; la teva prosa, que resulta molt efectiva; el lèxic que fas anar com vols per als teus propòsits... amb aquest trio d'asos, vas i saps robar el comodí, vull dir, girar la truita i... sorpresa! Deixes damunt la taula... no! siguem precisos... sobre la pantalla, un pòquer guanyador!

    I, a més, m'has fet somriure i riure, que ja és prou en dies grisos i griposos com avui!

    T'ho agraeixo molt, Vicenç! Bona lectura i rialles segur que curen més que xarop i pastilles! ( mira, de moment he parat de tossir... a veure si t'hauran de receptar!)

    T'envio una abraçada... o potser un petó llençat amb la punta dels dits, per evitar contagiar-te virus i demés bestioles,
    Unaquimera

  • M'ha semblat curt[Ofensiu]
    Mossens | 06-01-2007 | Valoració: 10

    únicament hi he trobat aquest defecte: massa curt.

    Té amenitat, gràcia i fins prou intriga.

  • Als teus peus...[Ofensiu]
    Biel Martí | 19-12-2006

    ...sembla dir ell. Jugues bé amb la doble jugada. De bon principi un creu que la dona fa l'interrogatori al marit/company, i repasa la llista de noies amb les que ha dubtat de la infidelitat d'aquest. Després, sembla que ell la cagui i se n'adoni, tot posant-se nerviós. El gir fa que tota la història canvii de sentit.

    Però potser perquè a l'inici tot sona massa obvi (m'encanta aquesta paraula: obvi) el final es fa previsible en certa manera, m'imaginava que la cosa no podia ser tan senzilla i que hi havia trampa. Les respostes que va donant ell però, molt ben portades dins el tòpic de l'home a la defensiva, l'imagino vermell com un tomàquet tota l'estona.

    Biel.

  • com un acudit[Ofensiu]
    qwark | 19-12-2006

    Marques, en aquest relat breu, els temps d'un acudit: plantejament amb exposició més o menys llarga dels fets i trencament de la lògica amb un element estrany, que provoqui el to humorístic. Molt ben lligat tot.

  • Divertit...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-12-2006 | Valoració: 10

    ... i amb un llenguatge acurat però al mateix temps senzill que convida a llegir-lo fins el final amb ganes de més. El final, sensacional. Gens esperat.
    Felicitats i una abraçada

  • A l'estil que m'agrada[Ofensiu]
    mataranyes | 19-12-2006 | Valoració: 8

    Aquest relat m'ha semblat familiar. Està escrit com m'agraden a mi, amb un llenguatge senzill i directe, sense massa arcaismes. Amb un argument que et va portant sense donar-te compte cap a un final sorprenent i inesperat, com cal , per a mi , en un bon relat com aquest.

Valoració mitja: 9.5