Parlem d'un final?

Assumeixes no veure'm, un "basta!" i un "s'ha acabat". Et romandran dins el cap totes aquelles sensacions que sentíem, que sentim, malgrat les errades i les decisions incoherents. Comptaràs 10 i sabràs que d'aquí unes hores això haurà acabat, que tot ha arribat al seu final si no cedeixes, si no acceptes, amb mi, la crua realitat. Què en serà del què fórem? En quina part del món queden els bonics records? Tot sortirà bé -digueres-. On s'amaga l'esperança? La nostra. Les bestieses que feies com a únic objectiu d'alegrar-me el dia, la teva immensa rialla, les maquíssimes experiències...