Paraules

Un relat de: Marta

No es pot transcriure un sentiment
modelar i donar forma a tot el que ens desborda

Hi ha paraules que travessen abismes
que no coneixen la por ...
que s'escorren pel llombrígol i s'amaguen sota els llençols

Paraules que dites a la llum d'una mirada ens recorren pam a pam i omplen els buits de l' ànima

Paraules que reescriuen els sentits en la tremolor d'uns llavis bateguen sensacions ... ofeguen l'alè embogint el cos fent resorgir el sentiment amagat entre la pell i el cor

Paraules que sense llegir-se ens fan sentir
i es donen la mà per a construir-se
pronunciant al vent un sentiment més poderós que qualsevol dolor...

Però hi ha paraules que ens donen l' esquena ... que fan mal

Paraules que fereixen... que aneguen els ulls
que cremen com brases ...
com llances que travessen... i maten els somnis.

Paraules impossibles de donar forma des de la ferida més profunda ...
malgrat l'únic que ens quedi és vomitar el cor.



Comentaris

  • Paraules tantes com persones[Ofensiu]
    Onixnegre | 06-12-2007 | Valoració: 10

    Sempre hi haurà una paraula per a qui ha cregut en mi i per a qui a compartit camins de alegria o tristor. Sempre que plogui.....es pot estimar de tantes formes....amb una mirada, un bes o perquè no?..oferint aixoplug quan l'aigua cau del cel i t'ompla els ulls impedint veure la realitat.

  • Paraules com pedres, o com roses.[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-11-2007 | Valoració: 10

    Les paraules, com les pedres :
    un cop llançades no s'aturen, i fan mal
    i a vegades cicatriu perenne.

    Les paraules, com les roses :
    un cop donades, no hi ha retorn,
    el sentiment està expressat,
    i no es pot amagar.
    Avet

  • Les paraules...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-09-2007 | Valoració: 10

    ...poden ser dards enverinats com xeringues que donen la curació, tot açò són les paraules, les que penetren més enllà dels nostres desitjos i ens fan témer veure de prop el que en el fons ens agradaria ser i altres paraules que ens diuen el que uns altres ja ens han manat de fer, ser normals, civilitzats, aquestes paraules tranquil·litzen de cara als altres però ens fan patir de cara a nosaltres. Les paraules són dards enverinats o xeringues de bàlsam i pures.Salutacions de Vicent i un petonet carinyós.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

47216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com