Paraules

que fan versos, que formen pensaments, que esdevenen sentiments.... paraules que volten sobre si mateixes, en una espiral sens fi. Perquè al bell mig dels teus versos, dels teus pensaments, dels teus sentiments, només hi ha lloc per a algú, per aquest TU tan especial.

Una abraçada.

No he entés en absolut el comentari irónic de Capdelín fent referència explícita a mi i a un comentari en concret, que et vaig fer al teu poema "Estima'm". Li vaig demanar en un dels seus poemes, el del croissant, a què venia això i no m' ha contestat res.

Crec que el mínim que tenim és la llibertat d'expressió i de respecte per les idees dels altres.
I m'ha semblat el seu comentari, aqui, en el teu poema, d'un mal gust espectacular. Independetment de la gran vàlua que pugui tenir com a poeta.

Jo no acostumo a barrejar les coses.
Serà pel fet de ser farmacèutica, que m'agrada mesurar molt el que dic i mirar de no ofendre ni fer escarni de ningú. Tampoc practico la irònia ni el tó sorneguer, prefereixo la sinceritat i la claredat directes.

Una forta abraçada!

helena

segueix el que et digui el cor.
No els meus consells, sisplau.

Mare de Déu!

Una abraçada!

helena

és agraïda. humana, humil... No tant sols saps esperar que t'estimin, també saps estimar i saps dir amb paraules els teus sentiments.
La poesia no és l'art de dir les coses belles i d'una forma bella... és usar les paraules d'una forma resumida per expressar sentiments i tu ho fas bé...
ànims, escrivint s'aprèn a escriure, a perfeccionar-se, a evolucionar...
segueix els consells de l'HELENA i fes la TEVA poesia.
una abraçada!
PD. gràcies per recomanar el meu poema "maleu la tristor amb un pal, joves poetes!" je je...