Paraules que moren

Guys, today i would like very much to share with all of you the infromation from such a web site as https://fast-paper-editing.com/, so please read it at this moment!

No crec que siguin com els humans, Montseblanc: és cert que neixen i moren, però no se sap on ni quan; com molt bé diu en Vicenç, no sabem per què arrelen ni per què ni com se'n van.
Al marge d'aquesta senzilla però sàvia poesia, Vicenç, un consell pràctic: si vols desempallegar-te dels comentaris d'Irynadreamer no triguis a marcar [Ofensiu]. Si no, si esperes a tenir-ne més, et passarà com a mi, que els administradors de relats, uns humans encara més misteriosos que les paraules, ja no te'ls voldran esborrar.

Precisament la setmana passada vaig llegir un article sobre les 2.800 paraules que la RAE ha eliminat dels diccionaris des del 1914 fins al 2014.
A mi em sembla increïble que es faci això. Una cosa és que les paraules desapareguin del parlar diari, però que les esborrin dels diccionaris em sembla malament. Perquè sempre les podem rescatar, tornar-les a fer servir, encara que només sigui un cop en tota la nostra vida.
Em sembla molt bo el teu poema, en la forma i sobretot en el contingut. És tan cert que paraules que escoltàvem dels nostres avis han desaparegut per sempre... La vida passa, corre i petites paraules que potser fins i tot havíem estimat queden a les vores del camí, oblidades.
Hi ha qui diu que les paraules són com els humans. Neixen, viuen i moren. I que no cal posar-se pedres al fetge. Però hi ha paraules que en dir-les, després de molts anys, deixen damunt la llengua el sabor d’amors desapareguts, d’avis que ja no hi són, d’infàncies que mai tornaran.
Gràcies perquè el teu poema me n’ha fet paladejar algunes: Petricó, papasastre, estiracabells...

És molt bonic el poema, i molt bent expresat i molt amene , no et fa pesat llegir-lo, encara que sigui massa llarg, continua escribint així val la pena llegir-te !

Malauradament tot el que diu el teu savi i magnific poema es cert!, jo mateix , i això que no sóc tant carrossa, he copsat un munt de paraules que s'han deixat d'emprar en cosa de pocs anys. Veig que tampoc hom crei de noves, llevat les que s'afegeixen de foranes. Si fas un colp d'ull als meus poemes veuràs que jo sóc procliu a rescatar vells mots de l'oblit. La meva tia-àvia que ara tindria 115 anys i que era filla d'un poble de les portes de Barcelona, em va deixar un mot que no li he tornat a sentir mai més i que ni tant sols surt als diccionaris, la paraula en concret és "Salta-butxaques", que vol dir pispes, lladregot... oi que es bonica?. Salut, Nil.

Hola Vicenç.

M'ha agradat molt el teu curt relat sobre les paraules que moren innecessàriament i que encara podríen tenir alguna utilitat. El català pateix molt la influència torturadora sobretot del castellà. Mals auguris.

A mi no m'importa afegir alguna paraula mig inhabitual als meus escrits de tant en tant, sense por a que em diguin antiqüat.

Ens veurem. Salut.