La força dels vents

No hi ha res que s'oposi a la força dels vents
Ni una mar encalmada, ni un lleuger foc ardent
presoners de caverna, custodiats per un déu
tenen noms d'allà on venen, que els disfressen arreu
porten fred i tempestes. primaveres i estius
i rapten a les princeses, que volten fora del niu

No hi ha res que s'oposi a la força dels vents
Ni les branques dels arbres, ni els núvols del cel
Xiulen per les finestres. entren pel forat del pany
es vesteixen d'aromes. de les flors dels voltants
arrissen les onades, inflen veles d'estols
remouen la pols de la terra, i l'escalfor del sol.

No hi ha res que s'oposi a la força dels vents
ni el dansar de les nimfes, ni els crits dels guerrers
atàvics, capriciosos, temibles i violents
es mouen dins d'una rosa i entre els versos d'Homer
com esperits invisibles, com escultors pacients
donen forma les coses i estan sempre presents.


Aquest poema és la lletra d'una cançó del grup Paperdepessic Virtual Club Band i es pot escolar en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=zQ8IT4-3M_8