Amors perduts

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó
És allà a on moren les onades
mirant el lluny
fins a on pots abastar
on es recullen les engrunes
de tots els cors que s'han trencat

És allà on neixen les onades
on el cel es confon amb el mar
a on els sentiments viatgen
cercant bàlsams per poder oblidar

Amors perduts
dissolts dins la nostàlgia
que el temps s'endú
i els tornen les onades

És allà a on moren les onades
escumant l'arena
acariciant els meus peus
a on s'esborren les petjades
dels camins que fan els pensaments

És allà on neixen les onades
on el sol anuncia el despertar
a on es renova l'esperança
del temps que ens queda per estimar.

Amors perduts
dissolts dins la nostàlgia
que el temps s'endú
i els tornen les onades

Neixen i moren les onades
etern batec que mou el mar
Amors que neixen i que moren
etern batec d'humanitat


Aquest poema és la lletra d'una cançó del grup Paperdepessic Virtual Club Banc que es pot escoltar en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=iKWzBMgvEWs

Comentaris

  • preciós[Ofensiu]
    Nua Dedins | 27-09-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda Vicenç!
    Quin poema més preciós i quina música més bonica. Enhorabona. A seguir escrivint, compartint i musicant!!! Sempre hi ha esperança a l'horitzó. Sempre!!!

  • El balandreig de les onades[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-09-2023 | Valoració: 10

    Allà on neixen i allà on moren, el balandreig encisador de les onades. Mentre l’anava llegint, pensava que era perfecte per ser la lletra d’una cançó. I mira! Quina gran companyia és la Mar! Abraçades, però, des dels Pirineus, des de Ribes de Freser.

    Aleix