Absència

Fa tant de temps
que no ets aquí
que les fades ja no venen el matí
que s’ha trencat l’encanteri
de tot allò que era eteri
com els somnis que t’atrapen en la nit
i que el temps ja no s’atura
ni he viscut cap aventura
i a l’estiu
ja no plouen estels

Fa tant de temps
que no ets aquí
que els colors s’han perdut i tot es gris
que ja no tinc pessigolles
i no trobo les teves coses
ni els retrats que junts tants cops havíem vist
que ja no esclaten les bombolles
ni em deixo gronxar amb les ones
i a l’estiu
ja no plouen estels.

Fa tant de temps
que no ets aquí
que el meu món s’ha m’ha fet petit
i els records són a les golfes
i a tot li dono mil voltes
i que l’atzar és l’amo del meu destí
i que no poso les estovalles
ni vaig als llocs a on anàvem
i a l’estiu
ja no plouen estels

Fa tant de temps
que no ets aquí
que quan miro el lluny sembla que et veig venir
i tot l’aire s’encomana
d’una música llunyana
i d’estrofes i versos que mai s’havien dit
i en l’onatge de les espigues
veig imatges reflectides
de la llum que es dibuixa el cel
quan a l’estiu
hi ha una pluja d’estels


Aquest poema és la lletra d'una cançó del gruo Paperdepessic Virtual Club Band que es pot escoltar en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=iOh-mrQnhDc