Paratge de la Costa Brava

... viuria en el mar i em ficaria el color i el soroll a dins del cor i no escriuria poesia perquè estaria masa ocupada piratejant. Clar que, per altra banda, si jo fos piratessa no podria gaudir llegint les teves paraules perquè no tindria ordinador. Millor em quedo així.
Primer he llegit el teu altre relat sobre la Costa Brava i ja t'he epxlicat que vaig seguir una estona el CAmí de Ronda i m'hi imaginava de piratessa. Em sembla que en vaig fer un poema, me n'havia oblidat.
una abraçada
glòria

Una vegada em van preguntar què tenia el mar (jo matiso: i la costa) que cridés tant l'atenció dels poetes. Té la fotografia d'aquest poema que no deixa escapar ni el més petit detall, ni el platejat de l'escata ni l'olor de marinada que retorna del record en llegir aquest poema.
S'ha posat de moda destacar punts febles dels relats perquè els seus autors els tinguin en compte. De moment, no te'n puc ressaltar cap per aquest ni per relació virtual que ja havia llegit fa temps i que avui, no em demanis perquè, hi he tornat.

Sembla mentida que amb aquest nom puguis explicar tan bé paisatges de sal.

He trobat que aquest text que explica el nostre mar, i has fet servir paraules molt maques com, per exemple, la paraula besava.
En fi, crec que et mareixes el 10 i no pensis que és perque siguis la meva mare perque no és per això.

Tots els teus escrits són molt bons i plens de sensacions.
Coninua així.

acabo d'arribar de vacances d'un paratge com el que descrius. No hi falta cap de les emocions que he viscut... és preciós.

Epero que SI, que si que t'atreveixis a anar posant els teus relats en aquesta web, doncs és un plaer llegir-los

benvinguda i felicitats

senzill i fàcil de llegir.