Cercador
La màgia de l'anonimat
Un relat de: DolçaLa màgia de l'anonimat.
Mai, mai sabràs qui sóc.
Em permeto dir-me mil noms.
T'acompanyo amb falsa identitat.
T'envejo la curiositat.
Em mantinc ombra d'un reflex
Plena de matisos i de desigs
Mai, mai sabràs quin és el nom cert.
Aquesta és la màgia.
No existeixo, si no vull.
No existeixo, encara que vulguis.
Jugo amb avantatge. Ho sé.
Un dia serà tot caduc.
I aleshores,
Desapareixeré.
Sense rastre, sense marxa enrere.
Aquest és el destí:
Ser desconeguda sempre.
Comentaris
-
Cert...[Ofensiu]onatge | 18-08-2007 | Valoració: 10
Hola Dolça, tot el que dius és molt cert, els pocasoltes se n'aprofiten..., però hi ha persones que quasi l'única companyia -ni que sigui virtual- que tenen és aquesta. L'anònimat permet fe còrrer la imaginació, els sentiments, la mentira, la falsedat, l'emoció... De vegades a la pantalla hi veus una cara...
M'ha agradat.
salut, onatge.
l´Autor
22 Relats
89 Comentaris
36113 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56