Moxaina

Moxaina, carícia, dues paraules màgiques, plenes de vida. Quina és la diferència quan la teva mà reposa dolçament en la meva cara? Oh, instant furtiu, que m'omple d'enyorança?
La teva mà no m'és estranya, és cau de la tendresa, refugi de sentiments que destil·la la nostra ànima.
No calen paraules,... només un gest i les nostres mirades; i el teu respir que m'acompanya fins l'alba.