Paradís

Un relat de: Anònim

Sentir els teus cabells
Esmonyint-se entre els meus dits
Aquella mirada
Que em ragala tanta felicitat
Aquelles mans tan suaus
Aquella forma de caminar,
De veure les coses
Sempre amb el cap ben alt
Amb elegancia,
Amb optimisme
I es que no hi res a temer
Ja que tu ets la llum
Que dóna vida a tot.
Al teu voltant tot és tan clar,
Tan plàcid, tan bonic...
Sens dubte un paradís
Del que vaig ser desterrat.

Comentaris

  • La fí del paradís[Ofensiu]
    Naiade | 04-11-2006 | Valoració: 9

    Llàstima que en fossis desterrat. Semblava tan ideal, tan romantic.
    Molt ben descrit.
    Una abraçada

    Naiade


  • No hi ha més paradís que l'amor, eh??[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 29-10-2006 | Valoració: 10

    M'agrada molt la poesia, sap evocar molt bé la felicitat i la intimitat en parella... Molt romàntica...

    Felicitats. Salut!!!

  • mistika | 21-04-2005 | Valoració: 8

    Hola Anònim!
    està força bé eh ;)!!
    estik kompletament d'acord am Queca el ultim vers....genial!
    vinga continua així.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Queca | 29-06-2004 | Valoració: 10

    Magnífic, espléndit, i la última frase... genial.
    Una abraçada!!

Valoració mitja: 9.25