Paper de l'Església en la societat actual

Un relat de: ombra8

La societat post industrial del segle XXI és molt diferent de la societat de l'edat mitjana, tant si parlam de costums com si ens referim a creences i valors.

Actualment, la nostra societat -l'occidental- es pot considerar bàsicament laica, perquè una gran majoria dels seus habitants viu d'esquena a l'església; no només això, sinó que també aquesta població freqüenta molt poc els oficis religiosos diaris i, la fe i les creences semblen no formar part de la seva vida quotidiana.

Ara bé, l'església com a institució, sí que encara té un paper rellevant i determinant en alguns països occidentals (Espanya, Itàlia). Posem l'exemple de l'estat espanyol, en què només un 5% dels feligresos participen de les cerimònies religioses, però, per altra part l'Estat es declara confessional i la religió catòlica és l'única que s'imparteix a escoles i instituts. També, a l'estat espanyol l'ensenyança concertada que en un 90% es declara confessional catòlica té un paper més que significatiu i una influència molt gran en un segment important de la societat, i una capacitat de mobilització social més significativa, diria jo, que la de l'ensenyança pública. Aquest fet pot tenir una doble vessant; si bé la societat s'allunya de l'església en segons quins moments, també hi confia molt a l'hora de confiar-li l'educació dels seus fills. És per això que el paper de l'església s'ha anat modificant al llarg del temps. Aparentment i des de fora, té menys poder del que realment mostra.

Si fullejam el diari veurem que qualssevol dels portaveus autoritzats de l'església catòlica opina damunt un tema de l'actualitat que pensa que és de la seva incumbència: el divorci, l'avortament, la SIDA, l'eutanàsia, els mètodes anticonceptius i un llarg etcètera. La seva veu es deixa sentir, i un determinat sector de la població espera les seves opinions per utilitzar-les de la manera més convenient, per als seus interessos. Però, realment influeixen damunt el pensament de la majoria? Per què si la societat viu tant d'esquenes a l'església, la seva veu té tanta repercussió en els mitjans de comunicació? Doncs, perquè, l'església, és un poder fàctic. Vivim en un món contradictori, per una part deixam de banda els dogmes i les ensenyances de la religió, i per una altra aquesta té un ressò espectacular.

També l'església com a institució s'hauria de replantejar el seu paper dins la societat. Potser, hauria d'estar més acostada als problemes del món real per ajudar a les persones que pateixen i, deixar de banda el seu paper de jutge i d' institució antiquada i allunyada de la realitat. Sembla, però, que l'església també té una doble moral: sovint actua de manera molt diferent a allò que diuen els seus preceptes. Li interessa més estar devora el poder que no devora els pobres d'esperit.

Amb tot això, crec que el paper de l'església és més fictici i virtual que real, se sustenta damunt un passat esplendorós, sense menysprear la influència actual.

Podem observar, però que cada vegada hi ha menys joves que volen formar part de l'estament religiós: el clergat. Aquest fet demostra que l'església es percep com una institució decimonònica, encallada en el passat i que no té cap atractiu pels joves d'avui dia. El seu missatge no arriba perquè està completament anquilosat i desfasat. Però el seu poder encara roman constant i estén els seus poderosos tentacles damunt molts aspectes de la vida quotidiana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

ombra8

9 Relats

7 Comentaris

9056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
"Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja "

"Boja com jo, m'escoltes i somrius. "

"No et diré pas què hi ha rera cada paraula"

"Novembre m'omple els ulls
de claredats."

"Estimo el silenci"

"Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar i el nom
més útil i senzill de cada cosa."

Miquel Martí i Pol

Mallorca
1991
Som jove, em falta molt per aprendre. Llegiré i escriuré però, sempre dins la mediocritat.