Crítica a "Oda a la pàtria"

Un relat de: ombra8

Els ideals del romanticisme varen germinar a Catalunya perquè es donaren tot una sèrie de característiques que propiciaren l'èxit d'aquest moviment estètic, que no només condiciona l'art en el sentit ampli de la paraula sinó que a més a més representà una nova manera de veure el món que donà preferència a la passió per damunt de la raó.

La primera característica romàntica que hem observat en el poema "La pàtria" és la necessitat de recuperar una realitat nacional perduda enfront d'una altra realitat política no reconeguda per Aribau com a pròpia. Podem trobar aquesta característica a la tercera estrofa del poema: "Què val que m'haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit generós record?"

Una altra característica que s'observa és la passió que ell sent -Aribau- per la seva llengua que sobrepassa qualsevol altra fet de a vida. Aquesta característica es veu reflectida a la cinquena estrofa. És propi també d'aquest moviment que la passió passi davant la raó, un exemple en són aquests quatre versos: "Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altre no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit".

Aribau com molts autors romàntics sentia una inadaptació i un refús de la societat on li havia tocat viure és per això que desenvolupa una forta nostàlgia i malenconia, cosa que li propiciarà unes ànsies de morir. Aquesta característica s'anomena "mal del segle" i la podem trobar a la primera estrofa del poema línia 4: "per lo repòs etern, per lo color més blau" i també a la primera línia: "Adéu-siau turons, per sempre adéu-siau".

El poema incorpora com a veu narrativa la primera persona en un intent d'aprofundir en el món interior de les persones. El més important d'un individu són les seves sensibilitats i les seves passions. Aquesta característica es veu reflexada a la segona estrofa: "Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents com la veu de ma mare e de mon fill los plors."

La natura com un mirall de l'ànima i com un refugi per les ànimes sensibles, aquesta característica la podem trobar en el poema a la tercera estrofa i més concretament en els següents versos: "En va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort."

En aquest poema també podem trobar una exaltació de l'entitat històrica i cultural pròpia del seu país Catalunya i la seva llengua, el català, anomenat en el poema llemosí. En podem apreciar un exemple en la cinquena estrofa: "En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan el mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

ombra8

9 Relats

7 Comentaris

9056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
"Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja "

"Boja com jo, m'escoltes i somrius. "

"No et diré pas què hi ha rera cada paraula"

"Novembre m'omple els ulls
de claredats."

"Estimo el silenci"

"Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar i el nom
més útil i senzill de cada cosa."

Miquel Martí i Pol

Mallorca
1991
Som jove, em falta molt per aprendre. Llegiré i escriuré però, sempre dins la mediocritat.