Agost

Escric això per poder deixar constància de tot allò que realment he sentit amb tu i gràcies a tu. Ho escric perquè quan estigui deprimit sé que ho podré llegir i al cap només em vendran records meravellosos de tot el temps que vaig estar amb tu, de quan ens besàvem, acariciàvem, miràvem o simplement conversàvem. Perquè cada paraula que sortia de la teva boca em feia sentir millor i sobretot em calmava i em sentia feliç i afortunat de poder tenir-te al meu costat.

Només escriuré bons records de la nostra relació perquè quan ho torni a llegir només vull pensar que vaig ser la persona més afortunada d'aquest món quan vaig tenir l'oportunitat de conèixer-te i de que amb tu al meu costat només em van passar coses meravelloses. A més a més, sé que tu tampoc voldries que deposités aqui la meva tristor, perquè sé que no m'ho perdonaries. En el fons, realment ,a part d'estar enamorat de tu, jo t'admir, admir la teva capacitat d'enfrontar-te a totes les situacions, la teva força de superació, l'esforç que feies per escoltar els meus mal de caps estúpids quan tu realment en tenies de molt pitjors, la capacitat d'analitzar totes les situacions i donar-me els millors consells... i un milió de coses més que fan que allò que sent per tu es tripliqui i porti tots els meus sentiments a un altre estadi, un estadi aconseguit gràcies al teu amor, un estadi només per tu i jo.

Mentres escric vaig fent memòria i recordant moments feliços, te'n recordes de quan planificavem el nostre futur? D'on viuriem, de quants de fills tindriem, del nom que els hi posariem... En totes aquelles conversacions em sentia immensament feliç, igual que tu, que em comentaves tota entusiasmada que voldries que el primer fill fos un nin i que li posaríem Martí i que jo et deia que la meva il·lusió més gran era que la primera cosa que veies quan em despertés al matí fosis tu. Realment en aquestes converses tot era divertit, màgic i meravellós.

I te'n recordes també de quan t'enviava versos de Miquel Martí i Pol? Sé que t'agradaven i que et feien sentir tremendament feliç, "Si tanco els ulls te'm fas present i esclaten els colors" o "l'embruix de tu m'ha tant sotmès que ja ni em dol la vida que no visc i em perdo amb tu per llocs inconeguts i no hi ha espai entre el teu cos i el meu".
En fi, només em queda donar-te les gràcies per totes aquelles tardes i nits que vares passar amb un il·lús, llunàtic, passional i enamorat com jo. Gràcies per tots aquells petons, dolços, tendres, llargs, breus, plens del teu amor i per totes aquelles caricíes als meus llavis que em feien sentir feliç i despertaven tots els colors del meu interior.

I malgrat tot, tenc encara un darrer bri d'esperança, sé que això no és un punt i final sinó un simple punt i a part, i sé que algun dia podrem tornar a estar junts i no hi haurà res que ens separi. T'estiré esperant sempre, ets la persona que més he estimat i que més m'ha estimat. Sé que t'ha fet molt de mal prendre aquesta decisió però, del que estic realment convençut és de que m'estimes amb tota la teva ànima i que durant tot aquest temps m'has donat el millor de tu i sempre has intentat fer-me l'home més feliç del món. Ho sé, i per això sempre t'esperaré i estiré allà per tot el que necessitis.

"Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn"

T'estim Isabel, gràcies per tot.

"No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls ni cap vent tan subtil com els teus dits"