Pandora

Un relat de: prudenci

Vaig obrir la caixa de Pandora
Va sortir tot: l´amor, la mort
La companyia, la solitud,
La felicitat i la deu
On s´abeuren els homes.
I al final, l´esperança
Que rebrega el meu cor
en l´última recança.

He trobat el tresor
que hi habia dins la caixa,
I l´he fet meu també
Com meus he fet amors
I ara em queda l´alè
De viure aquesta història
De color verd i blau i a vegades mel
De mar de terra i cel

Ja venen temps millors!
Em diu el meu tresor….
Jo li dic… amb l´amor
O amb la desesperança,?
Car seria el mateix
que quedava per fer
i ja era tot fet
en una caixa plena
de plors i de plaer
que mica a mica hem tret

Llavors que hem fet de nou ?
Estem com al principi
Però amb el cor plè d´enyor
I vora un precipici.
Ni caiem ni marxem
Perquè no donar un pas
I caure fins al fons
De l´abisme on s´oblida ?

Perquè no donar un bes
A la parca adormida
I oblidar ja la vida
i la vana esperança
Del que no arriba mai ?

Ja no ploraré més
Se m´ha esgotat la llàgrima.
Riure ja no puc tampoc
Car el cor resta trist
Que esperar sino el risc
De una mort amable
Que pot dur-te a unaltre
Lloc millor i a l´encís
D´una caixa tencada
On no saps què hi ha a dins
Per obrir-la de nou.

Ressucitem al món !
Al món que ens espera !
I aquest món , i aquest dol
Penjar-los a l´esquena
De qui es vulgui quedar
esperant i esperant

Potser per Sant Joan
Arribi al fi la nova
Que fa tants anys que espero
Bategant, bategant……

Si no, seguir esperant
Sense raons ni esma
En aquesta pobre, erma,
Aixuta terra d´anys..

Comentaris

  • Estimat Prudenci:[Ofensiu]
    Carme Cabús | 28-06-2005

    No és un poema sobre l'esperança, sinó de replantejament de vida. Cap a on?
    El teu poema, magníficament elaborat, aixeca ales, però de seguida les deixa caure altre cop.

    Saps què? Potser el secret no és esperar, sinó actuar. Caminar cap a on volem, pas a pas cada dia. Aquí és on hi ha la vida i la troballa.

    Amb la meva millor esperança per a tu, i també per a mi,
    Carme

  • Beure...[Ofensiu]
    girasol | 21-06-2005 | Valoració: 9

    de la font de l'oblit... esperar esperançat una altra caixa que s'obri... sorprendre't... tenir una melangiosa esperança...
    m'ha agradat molt.
    Petons dins d'una caixa
    girasol

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: