Cercador
Paisatges molls
Un relat de: ROSASP- Compartir:
S'alenteix el moviment de tot plegat, dóna la sensació de que les imatges gairebé s'aturen. Finíssimes gotes polvoritzen els vidres davanters del cotxe; fora el paisatge s'endormisca entre humides flassades que no pesen.
El cel gris dóna un toc de tendra melangia a tots els colors i una calma mandrosa emperesís les parpelles del dia.
S'alcen muntanyes de núvols, blanc sobre un blau indefinit i em ve al cap l'Antàrtida.
És estranyament fantàstic com l'associació d'imatges ens porta a llocs tan llunyans i desconeguts que res tenen a veure amb aquells dibuixos improvisats per la natura.
El riu baixa letàrgic entre pollancres, canyissars i matolls. Alguns arbres fruiters ja esporgats i polits semblen vestits de diumenge; d'altres encara despentinats alcen desenes de braços, com volent arribar a tocar el cel amb els dits esprimatxats i les ungles pintades amb tocs de color carmí.
Tanco els ulls i és com entrar en un túnel que no saps quan acabarà. Somiquejo i em deixo gronxar pel lleu soroll del cotxe que llisca suaument per l'asfalt xop i la tebiesa de la teva mà que de tant en tant m'acarona la cuixa gronxant els meus pensaments que s'escampen juganers.
Aterro al llindar del temps volàtil, on la realitat i el somni es confonen...
Porto botes d'aigua i un impermeable transparent; passejo pel camp i els arbres m'esquitxen cara i mans que resten despullades. Sento com se m'ensorren els peus amb cada petjada, mentre l'herba amaga petits bassals que s'enfanguen i l'aire humit m'abraça amb golafreria.
Algunes gotes trapelles baixen coll avall i s'escalfen entre els pits, formant el camí d'un improvisat rierol que s'evapora dins meu. Pessigolles subterrànies que reviuen remolins d'una apassionada tendresa.
Em pregunto què deuen sentir les fulles, les branques dels arbres i la terra quan degoteja pel seu cos la fina pluja. Seran com aquestes carícies que m'esborronen la pell i em fan sentir dolçament viva?
Sentiran llengües, mans i petons explorant lentament la seva superfície, amarant de humides sensacions el seu interior?
Sempre he endevinat una sensualitat latent en l'aigua que cau, en l'aigua que degoteja, en l'aigua que corre i en la que s'atura en forma de tolls, en la que penetra la terra, en la que mulla els sentiments i eriça la pell de les sensacions, convertint-la en gotes que vibren...
Retorno travessant núvols de cotó-fluix i remors de lleugera boirina; em giro de costat estirant el meu cos com una gata, mentre intercanviem un somriure on no hi cal paraules.
Et besaria tot el cos resseguint els borbolls de desig que desprèn la teva mirada.
Lliscaria apamant-te i penetrant dins teu com aquelles gotes d'aigua, fins fondre'm com un sospir molt llarg, on el temps quedés penjant indefinidament d'un fil.
Els paisatges es vesteixen de fantasia i m'engoleixen amb el seu esguard mutant de formes i colors. Són com un etern amant que mai s'acaba de conèixer i alhora necessites seguir descobrint.
Ja saps que la meva ànima exaltada cavalca perduda per camins eteris, sense ànims de conquerir res concret.
Sempre m'has deixat volar sense gelosia, sense por de perdre'm i has acaronat els meus somnis com si fossin fines ales de papallona.
Em recordes que tinc un espai immens per sentir; ets com la pell de l'aigua...
Comentaris
-
Sensitiva[Ofensiu]Jofre | 23-03-2006
Rosa, els teus relats són poesia cada vegada més fina.
Una pell sensible on hi ha espai per escriure-hi preguntes dolces, etèries i sorprenents!
El cor d'aquest text és una mena d'univers de carícia impossible (no sé si m'explico). Vull dir, d'una manera tan subtil i delicada d'entendre els fils que mouen les nostres vides que realment quan acabes de llegir-lo te n'adones que cada vegada tu ets més una experta en descriure'ns paisatges.
Continua escrivint Rosa que, de tant en tant, ens cal que tinguem la sensació que les imatges s'aturen. En això ets una mestra, sens dubte!
Petons de tot cor! -
ets...[Ofensiu]Capdelin | 11-02-2006
la metàfora en persona, la imatge visual vestida de poesia, el somni viatger... llegint-te és com veure mil i un paisatges de dibuixos animats en el país de les meravelles de Walt Disney...
et faig una reverència i un petó a la mà, princesa! -
Ooohhh.... Rosap![Ofensiu]abraham | 18-01-2006 | Valoració: 10
El 10 amb el que et valuo és ben poc! Ja feia molt que no et llegia, he estat desconectat de la vida de relats, no obstant m'has acabat alegrant el dia, amb aquest plaer inmens que supsa tornar-te a llegir.
Penso seguir fent-ho... No recordava que n'és de satisfactori.
Una abraçada gegant poetesaaa! -
Gracies Rosa...[Ofensiu]cassigall blau | 16-01-2006
...per felicitarme!
Una abraçada
pere
(Ei! suposo que no ets la veina de dalt?)jejeje -
Descripcions...[Ofensiu]biel | 14-01-2006 | Valoració: 10
Saps? M'encanta com escrius, fa temps que et llegeixo, és més tinc constancia de que a molta gent li agrada i fascina la teva escriptura...
No obstant, crec que el secret són les descripcions que fas... barrejant objectes sensibles amb sensacions.. i explicant-ho d'una manera tendra i dolça...
saps? t'envejo taaan...
Gracies per proporcionar-me tans i bons moments de plaer!
Una abraçadaaa
-
Descripcions...[Ofensiu]biel | 14-01-2006 | Valoració: 10
Saps? M'encanta com escrius, fa temps que et llegeixo, és més tinc constancia de que a molta gent li agrada i fascina la teva escriptura...
No obstant, crec que el secret són les descripcions que fas... barrejant objectes sensibles amb sensacions.. i explicant-ho d'una manera tendra i dolça...
saps? t'envejo taaan...
Gracies per proporcionar-me tans i bons moments de plaer!
Una abraçadaaa
-
Descripcions...[Ofensiu]biel | 14-01-2006 | Valoració: 10
Saps? M'encanta com escrius, fa temps que et llegeixo, és més tinc constancia de que a molta gent li agrada i fascina la teva escriptura...
No obstant, crec que el secret són les descripcions que fas... barrejant objectes sensibles amb sensacions.. i explicant-ho d'una manera tendra i dolça...
saps? t'envejo taaan...
Gracies per proporcionar-me tans i bons moments de plaer!
Una abraçadaaa
-
Ostres Rosa [Ofensiu]Màndalf | 14-01-2006 | Valoració: 10
Com has sabut esprémer tota la dolçor que porta la pluja, l'aigua, els arbres, el paisatge...com has barrejat els sentiments que provoca la natura amb els d'una dona que estima intensament.
Un relat encantador d'aquells que fan alentir el temps.
Ets com la pell de l'aigua.
Un petó.
-
Paissatges com un amant...[Ofensiu]angie | 14-01-2006
Noia, quin relat més ben "parit", i perdona l'expressió, però el fruit penjat és com un infant... dolç i tendre.
La terra ferma sencera l'hauria de llegir...
petonets
angie -
Per fi has tornat!!!![Ofensiu]cassigall blau | 14-01-2006 | Valoració: 10
Descrius la terra lleidatana, dels pagesos i la seva desgracia amb una delicadesa que tots els que viuen de la terra i et llegeixin,(emprenyats perque ningú els hi fot cas), viuran felisos del que els revolta i oblidaran els politics i la puta globalitzacio...al menys, aixo m'has fet passar a mi.
M'imprimire el teu relat i el portare a la meva butxaca, per quan em vingui la deria.
L'hauries de fer publicar als diaris de Lleida. Tots els pagesos, t'ho agrairien, Rosa.
Una forta abraçada
pere
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644081 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")