Orgull

La nit en un forat
cavat a dins la roca
Veient a tots els núvols
encesos a llevant.

Demà el sol és prohibit
Em diu la matinada
I jo resto ignorant
del seu avís fatal.

El sol se´m va clavar
al front de l´ignorància
I igual que una magrana
el ull va rebentar

Després veient la llum
brillant de la maragda
Tirat damunt la gespa
Vençut, hi vaig plorar