Orgull

Un relat de: prudenci

La nit en un forat
cavat a dins la roca
Veient a tots els núvols
encesos a llevant.

Demà el sol és prohibit
Em diu la matinada
I jo resto ignorant
del seu avís fatal.

El sol se´m va clavar
al front de l´ignorància
I igual que una magrana
el ull va rebentar

Després veient la llum
brillant de la maragda
Tirat damunt la gespa
Vençut, hi vaig plorar

Comentaris

  • me l'he llegit[Ofensiu]
    Ainoa | 22-05-2005

    perque em cridava l atenció el títol i mira per on, m'agradat, sobretot l'últim vers: "tirat damunt lagespa, vaig plorar", quante svegades veíem que ens equivoquem i seguim pel mateix cami?!

    un petonas

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: