Òrfena de paraules

Un relat de: F. Escandell

Com començar? Qui sap! Què vull dir? Ni jo ho sé! Només record que fa uns mesos, potser setmanes o dies, escrivia quan tenia alguna cosa que dir, i el problema o el fet del que parlava semblava que, si bé no es solucionava, era més senzill. Em sentia bé després d'escriure... I ara... Ara voldria fer el mateix... Per què m'he desacostumat a la poesia? En llegeix i la sent més que mai, però sóc incapaç de crear-la! Ara... Ara que podria fer poemes d'amor invocant els teus llavis, que cada vegada semblen més propers... Ara que tenc la teua imatge més present que mai... Ara que record la teua veu, els teus ulls... I no, no puc. Qui m'ha pres les paraules? Tornau-me-les! Sense elles, no puc viure... Sense elles no sóc jo! Cada dia més vulnerable, cada vegada més estranya...

Comentaris

  • què bonic...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-08-2010 | Valoració: 10

    has sabut expressar el que sentim quan escrivim i tenim la necessitat de plasmar-ho en un full, de buidar-ho, de fer-ho saber...
    et felicito i t'envio una abraçada des de l'altre cantó del mar
    joan

  • A mi també m'han pres les paraules...[Ofensiu]
    jOaneTa | 17-08-2010 | Valoració: 10

    T'entenc tant que nosé ni que dir-te en aquest comentari... Tan debò retrobem les paraules que ens han manllevat i poguem tornar a deixar-les volar damunt un paper... Tan debò tornem a ser nosaltres.
    Un petó mallorquí

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

75457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]