Onada

Una petita onada neix, s'enlaira i quan agafa una certa alçada, comença a trencar-se per la part més alta, apareix escuma blanca i un soroll efervescent. Emprèn el seu camí cap a l'espigó, de nena a jove, de jove a adulta, i d'adulta a gran. Tot en molt pocs instants.

El seu posat majestuós, d'extrem a extrem, fins on es deixa veure, s'atansa cap a les roques. Res no l'atura. El trencant de la part alta creix formant més remor. La seva força arriba al seu punt més àlgid, quan de sobte un fort cop amb l'espigó ho desencadena tot. L'espectacle és d'una altra dimensió.

L'aigua s'aixeca amb força, crea grans cúmuls d'escuma blanca, mentre encara ressona el seu rugit contra les inertes roques. Enceta una nova etapa de caos i desordre. Enrere queda la plàcida onada i quasi no dona temps de gaudir-la que al darrere la segueix una altra.

El xoc de trens entre dues grans forces de la natura ens deixa esplèndides imatges del mar i la muntanya. El rocall ha aguantat l'empenta de l'onada, però la mar n'ha desgastat una mica la superfície. Creant les marques mossegades a les belles parets de les roques.

L'onada es recull. Les parts en les quals s'ha dividit tornen a ser una, recula pel mateix lloc per on ha vingut. De tornada es topa amb la següent i se saluden fent xocar les mans. Una onada ja ha fet la seva feina, ara li toca a la següent i després a una altra, la mar no cessa en el seu vaivé.

Les onades de la mar, guiades pel vent, continuen treballant.