Ombres i boires

Quan veus ombres enlloc de persones,
núvols i cels.
Quan sents veus que et marquen el camí,
camins de pedres i mals destins.
Quan t'esforces per veure-hi clar,
però només hi veus foscor.
Quan et sents buit, amb ràbia,
i lluites perquè no hi ha res més.
Quan mires lluny i et veus inquiet,
incert i indefens.
Quan passes dies tancat dins teu
sense veure la llum.
Quan treus el cap i saps que has arribat.
L'estació calmada i serena.
Quan el Sol brilla i tu no.
Malgrat tot cal remuntar.
Quan sols hi ha un camí que et fa lluitar
i mirar més enllà.
Quan la boira s'esfuma i la gent t'ajuda.
La que és com tu, t'acompanya.
La veu que en sap i la que creu saber,
posen remei, però amb patiment.
Quan res et fa plaer i res et fa somniar.
Quan tot són branques en un bosc,
ple d'arbres.
Quan tot són roques per pujar.
Sísif et fa costat.
Són molts anys que he dedicat
a guarir-me el refredat.
Quan la ment no sana perquè està cansada,
deixeu-la descansar.