Cercador
Olors. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Més endavant, fins i tot les noies i senyores de condició modesta es van passar de la colònia al perfum. Segons la Viquipèdia, la diferència principal entre l'una i l'altre rau en la concentració d'olis essencials (aclarirem que són extractes líquids naturals que s'obtenen de plantes): del 2% al 8% en la colònia i del 15% al 30% en el perfum, diferència que es tradueix en la menor o major persistència de l'aroma. Però fins i tot l'acció del perfum no era agressiva: si entraves en un ascensor d'on acabava de sortir una dona perfumada, et trobaves amb una fragància que recordava la de les flors. Ara, però, no sé si serà per les feromones que alguns perfums asseguren dur, l'aroma que deixen a l'ascensor algunes senyores, que perceps inclús quan et creues amb elles pel carrer, tenen més de comestible que de floral: a mi, personalment, em recorden l'olor del xarop de caramel, aquell amb què alguns restaurants "decoren" les racions de gelat o de pastís.
Comentaris
-
crònica breu, agradable de llegir [Ofensiu]forever | 03-07-2026
El text és una reflexió costumista molt evocadora que contraposa amb encert el passat i el present a través de l'evolució de les olors quotidianes. La transició cap a la definició de la Viquipèdia talla una mica el ritme del relat i es podria integrar de manera més natural.
En conjunt, és una crònica breu, agradable de llegir i amb una capacitat d'observació de la realitat molt bona.
Salutacions .
-
Relats[Ofensiu]SrGarcia | 01-07-2026
Collons, Palomo, quina memòria tens. Jo no hi havia caigut, en el que em dius, en qualsevol cas, és una nova versió.
Te n'envio un que em sembla que també vaig pujar i que s'adiu al teu relat d'avui. Aquests relats els tinc escrits de fa temps, els considero menors i no els pujaré a la pàgina principal:
Fragonard
Quan vaig començar a festejar amb la que ara és la meva dona, estava de moda la novel·la “El perfum” d’en Patrick Süskind. La vaig llegir dues vegades en castellà i dues més en català.
En arribar les vacances em va dir que volia anar de viatge:
—On vols que anem?
Sense dubtar li vaig dir:
—A Grasse.
No sabíem on era, al mapa vam veure que era a la Costa Blava. Hi vam anar amb un Seat Panda i una tenda de càmping.
El poble és a prop de Cannes, una mica a l’interior. Vam visitar la fàbrica Fragonard. El seu nom és en honor del pintor rococó, natural d’aquest poble. Vam veure el museu i els processos de fabricació antics i moderns. Vam comprar el perfum “Fragonard de Fragonards”. Vam visitar la costa. Ens va agradar especialment Niça
De tornada vam fer parades: Aix de Provença, Avinyó, Arles, la Camarga, les Santes Maries de la Mar...
Vam arribar molt satisfets. Un dia ens van convidar a una festa i ella es va posar el perfum. Com que érem una parella d’ignorants, potser se’n va posar massa i a tothom li va cridar l’atenció la ferum, que no aroma, que feia
Ens en vam riure, ja se sap que quan comences a festejar tot és bonic.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre GATS. [text no creat amb IA]
- Resar o renegar? [text no creat amb IA]
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA]
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA]
- De n a n+1 i tiro perquè em toca. [text no creat amb IA]
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre GOSSOS. [text no creat amb IA]
- Un trist full de paper. [text no creat amb IA]
- El botxí de Sant Bartomeu. [text no creat amb IA]
- L'emigrant. [text no creat amb IA]
- El segon volum. [text no creat amb IA]
- Simetries. [text no creat amb IA]
- Cine de terror i crispetes. [text no creat amb IA]
- El laberint. [text no creat amb IA]
- Memento. [text no creat amb IA]