Obrir la baula

i volar

vas veure allò excessiu d'aquella imatge, potser.
La llum, les pinzellades, els gestos, els colors, les pells marcades, la tensió dels músculs, la força del braç....tot era excessiu, d'una força arrevatadora.
El perill d'abandonar-se en el remolí dela passió.Fugir.
Salvar-se.
El títol el trobo inspiradíssim, per no dir genial. Les paraules que fas servir fan una gran impressió, un efecte extrem.
moltes gràcies per escriure i compartir, gypsy.
una abraçada
ginebre

El recordo del repte. També recordo que en el primer repte, el que jo vaig proposar, et vaig dir que t'havies endut el quadre al teu terreny, i que consti que això no volia dir que fos dolent, però que a mi em va semblar que li faltava un punt d' "alliberament", per dir-ho d'alguna manera. Doncs bé, en aquest sí que li veig un alliberament, els versos sorgeixen de la tela, passats pel sedàs de la teva ànima, del teu cor, de tu.
Potser aquest alliberament s'implica amb el mateix tema del poema, de gran intensitat i construït amb versos curts carregats de força.
Amb això del repte poètic és curiós veure les diferents sensacions que la gent n'extreu.
Per cert, canviat de tema, no m'has comentat res d'en Paolo Conte, què tal el concert?

Uns petons Mariona,
manel

Mariona!
M'agrada aquest invent del Repte Poètic per açò:
On jo vaig veure els prolegòmens de l'acte sexual, tu has vist un trencament de les cadenes, que si ho mires bé, potser és el mateix...

Una forta abraçada!

FRANCESC

fortament lliscant sobre la pell.
m'encanta, versos curts amb mots encantat!
El final lliga de manera perfecte amb els mots d'abans!
un plaer!!!

l'obres tu?


un petonet!!

de la cadena que ens lliga? Entre nosaltres, cadena social que no ens deixa (sembla) ser el que som)? A la parella (o a l'altre, sempre hi ha l'altre!)? A a nosaltres mateixos (als nostres desitjos, els nostres objectius, les nostres màsqueres)?

El teu poema, delicat com una cadena d'or penjada al coll, la cadena que porta a la perla.

És curiós, el teu poema sembla d'amor, però... fugir, dessagnat, esclau, dolor? Ja qui diu més del que un sent. Hi ha qui diu menys, i els altres senten campanes.

No preguntis a un pintor que vol dir el cuadre.

Gràcies pel poema!

Xavier