Cercador
Obrint pas
Un relat de: gypsy- Compartir:
Vull morir arran de mar
vora l'escuma blanca
colpejant les roques,
lluny d'artificis i tortures
que m'allarguin l'agonia,
que el Sol em sigui mantell
mentre les darreres hores
s'escolin serenes, obrint
pas envers el meu destí.
gypsy
Comentaris
-
El meu mar[Ofensiu]Melcior | 18-02-2009 | Valoració: 10
és la terra ferma , sota els pins , quan trapitjo la terra em sento segur .
Poema íntim .
Endavant ! -
Sí i Sí[Ofensiu]Joan G. Pons | 09-02-2009 | Valoració: 10
Curt i Clar. M'ha connectat amb un Relat que vaig escriure i que t'envio, per si el vols llegir.
Molt sensible... i el títol coherent. -
Em deixaràs plagiar-lo per al meu epitafi?[Ofensiu]deòmises | 09-02-2009
Ummm, quna bellesa de poemes que fas, i dius que són dolentots i patètics...
La biga de l'ull...
Gràcies, d.
PS: t'estimoooooooooooooooooooooooooooooooooooo! Literàriament parlant eh? no malpenseu els del Nord! -
a mi em [Ofensiu]jaumesb | 09-02-2009 | Valoració: 10
cal una mà
com estàs? -
Preciós![Ofensiu]Nonna_Carme | 09-02-2009 | Valoració: 10
Jo també vull morir així!
Una abraçada, Mariona!
Nonna_Carme
Valoració mitja: 10
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451181 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu